lunes 16 de noviembre de 2009
domingo 1 de noviembre de 2009
TEXT de MONTSETA GRIFOLL. Foto d´ella a Minut.0-Moulin Rouge, 1890.
y la luz amarillenta me invadió,
surgió la escéncia
y la vida empezó en aquel preciso instante,
donde supé que no había empezado todavía a vivir.
surgió la escéncia
y la vida empezó en aquel preciso instante,
donde supé que no había empezado todavía a vivir.
Abrí los ojos de aquel corrido maquillaje,
borre mi sonrisa pintada de falsas
carcajadas y apagué mi hasta
entonces falsa función.
Sentí echar a correr mi anterior
yo,huyendo aterrorizado
de mi nuevo carmín color rojo intenso,así
fue que me dispuse a quitarme el sombrero,
los que no contaban se levantaron ante
su asombro y su decepción,
los que siempre cuentan,
su asombro y su decepción,
los que siempre cuentan,
decidieron esperar a un juicio justo,
así que impacientes en sus
así que impacientes en sus
butacas atendieron a la función.
Y me desquité,me desquité de aquel dolor
que todavía jamás supe tener y atendí,atendí con la
mirada intensa y el alma en movimiento,saludé
asombrada ante el asombro de aquel profundo yo
asombrada ante el asombro de aquel profundo yo
que parecía aparecer.
Me dejé soplar a contratiempo,
tal vez al vacio para no dejarme
jamás volver a caer.
tal vez al vacio para no dejarme
jamás volver a caer.
Pareció contradictorio colgar mis manos de hilos
como un moñigote que curiosamente cortó sus
como un moñigote que curiosamente cortó sus
cuerdas,y me dejé llevar
para bailar el tango prohibido de mi vida
entre focos y cabarets ambulantes.
para bailar el tango prohibido de mi vida
entre focos y cabarets ambulantes.
Y empezé a brillar sin disfraces de pallaso
agotado de tanta nariz roja.
agotado de tanta nariz roja.
Y dejé la pantomima para subirme
al trapecío de aquella función.
al trapecío de aquella función.
Me desdisfracé para notarte ,para calar tu calor.
allí me hice infinita ,actué ,
perdí el espacio y el tiempo y todo me parecío
posible porque allí lo
perdí el espacio y el tiempo y todo me parecío
posible porque allí lo
conseguí, porque al vivir me inmortalizé.
Comprendí que la multitud no llenaba mi vacío,
que el vacío
era mio y que yo debía llenarlo,
que el vacío
era mio y que yo debía llenarlo,
porque me enamoré de mi personaje .
Desnudarme dejó de ser quitarme la ropa
para poder mostrarte mi alma
para poder mostrarte mi alma
Montse Grifoll
viernes 30 de octubre de 2009
martes 6 de octubre de 2009
POEMA de la DOLORS
El temps: un home gras,
grassíssim, suant, parant el sol
en un banc d’una plaça buida.
BlancaLlum Vidal
No diem res perquè escoltem
com aquest roc tampoc diu res.
La teva veu és formidable quan no es sent,
sobretot, perquè el temps a poc a poc ens ha robat
tots els reclams. A poc a poc ha anat teixint
alguna cosa sense mans, sense nom i sense escrúpols.
- Dius que el temps és un home gras suant i sol
seient al banc. I per la gravidesa, m’imagino
que per més urgents que en siguin el motius
les nostres veus cauen i rodolen i espeteguen -.
Dolors 6 octubre’09
jueves 24 de septiembre de 2009
miércoles 23 de septiembre de 2009
lunes 21 de septiembre de 2009
domingo 20 de septiembre de 2009
viernes 18 de septiembre de 2009
viernes 11 de septiembre de 2009
miércoles 9 de septiembre de 2009
lunes 7 de septiembre de 2009
sábado 5 de septiembre de 2009
jueves 3 de septiembre de 2009
martes 1 de septiembre de 2009
viernes 28 de agosto de 2009
jueves 27 de agosto de 2009
miércoles 26 de agosto de 2009
domingo 23 de agosto de 2009
sábado 22 de agosto de 2009
jueves 6 de agosto de 2009
lunes 22 de junio de 2009
TRÀFECCCCCsssss FACILITATS!!!!!!!!!
Tràfec Teatre de Berga guanya la 9a edició del premi de teatre Caixa de Manlleu El grup berguedà Tràfec Teatre ha estat el guanyador de la novena edició del premi de teatre Caixa de Manlleu.
El grup ha obtingut el premi per l'espectacle 'Federic...a'. Una creació a partir del món poètico-dramàtic i femení de Federico G.Lorca, on es poden veure els seus personatges convertits amb els seus fills i ell/a els pareix, els educa i els mata. És un espectacle on es barreja teatre de gest, imatge i música en directe, a càrrec del grup de Berga Usaraks, i música enregistrada composada per Carles Casas i Jordi Rego i les imatges de Jordi Plana, juntament amb els cincs actors i actrius habituals i un equip tècnic format per més d’una desena de persones les quals han creat un espectacle delicat i minuciós, amb tota l'empremta i energia de Tràfec-teatre. L'espectacle guanyador està dirigit per Lydia Canals i ha obtingut nombrosos premis en concursos d'arreu de Catalunya. El premi està dotat amb 6000 euros.
El grup ha obtingut el premi per l'espectacle 'Federic...a'. Una creació a partir del món poètico-dramàtic i femení de Federico G.Lorca, on es poden veure els seus personatges convertits amb els seus fills i ell/a els pareix, els educa i els mata. És un espectacle on es barreja teatre de gest, imatge i música en directe, a càrrec del grup de Berga Usaraks, i música enregistrada composada per Carles Casas i Jordi Rego i les imatges de Jordi Plana, juntament amb els cincs actors i actrius habituals i un equip tècnic format per més d’una desena de persones les quals han creat un espectacle delicat i minuciós, amb tota l'empremta i energia de Tràfec-teatre. L'espectacle guanyador està dirigit per Lydia Canals i ha obtingut nombrosos premis en concursos d'arreu de Catalunya. El premi està dotat amb 6000 euros.
Aquest premi és el més ben dotat dels que s'entreguen a Catalunya destinat al teatre no professional i és considerat com el segon més important de territori català. Segons tràfec teatre el premi és una recompensa a la feina feta des de fa més de setze anys, i és molt important per la companyia sentir-se valorat.El premi ha volgut retre homenatge al teatre amateur i reconèixer d'aquesta manera l'esforç de les companyies de teatre no professional. La companyia Pasta de Moniato d'Olot va obtenir el segon premi per l'espectacle 'Equilibri artificial' i l'Agrupació Teatral de Calaf (Anoia) va obtenir el tercer premi per l'adaptació que ha fet d''El Florido Pensil'. Els premis es van entregar dissabte en una gala final que es va fer a la sala d'exposicions de Can Puget de la població osonenca. El director del Festival Caixa Manlleu, Joan Roura, ha remarcat que aquest premi de teatre pretén ser una motivació pel teatre de base i encoratjar a tots els grups de teatre amateur a tirar endavant.
El jurat d'aquesta edició estava format pels actors Jordi Arqués i Ivan Benet i la directora d'escena Maria Vera i l’acte va ser presentat per Xantal Llavina i Xesco Tàpies, una gala que per primer any s'ha emès en directe a través de la pàgina web de l'entitat bancària www.caixamanlleu.cat.
jueves 18 de junio de 2009
miércoles 17 de junio de 2009
BARRICADA, poema gènial de blanCalluM!!!!!
Proposem fer una muralla
de pollancs i roses bordes
al mercat, que tingui cucs
i papallons i alguna daina
que als humans digui beneits.
Proposem l’aplec de troncs,
de mates altes i pedreny
perquè no hi entrin,
perquè la pols sigui la pols,
perquè el peix sigui del dia
i l’antigor despunti d’esma.
Pro si insisteixen, si no reculen,
si tot i així rabent avancen
per a guarnir-lo de lluminària
i de perfum, llavors vindrem,
esmolarem la nostra forca
o farem xarxes de forquilles
remullades de cianur
per ofegar-les, per occir-les
brutalment i amb mala llet.
I quan tremolin, quan agonitzin
i es desplomin les seues grues
damunt el peix, cantarem
lo nostre crim sobre la runa,
perquè més val una esplanada
seca, pobra, bruta i tètrica
que no pas un cinema
al capdamunt del Mercat del Ninot.
blanCalluM
16
de maig
09
de pollancs i roses bordes
al mercat, que tingui cucs
i papallons i alguna daina
que als humans digui beneits.
Proposem l’aplec de troncs,
de mates altes i pedreny
perquè no hi entrin,
perquè la pols sigui la pols,
perquè el peix sigui del dia
i l’antigor despunti d’esma.
Pro si insisteixen, si no reculen,
si tot i així rabent avancen
per a guarnir-lo de lluminària
i de perfum, llavors vindrem,
esmolarem la nostra forca
o farem xarxes de forquilles
remullades de cianur
per ofegar-les, per occir-les
brutalment i amb mala llet.
I quan tremolin, quan agonitzin
i es desplomin les seues grues
damunt el peix, cantarem
lo nostre crim sobre la runa,
perquè més val una esplanada
seca, pobra, bruta i tètrica
que no pas un cinema
al capdamunt del Mercat del Ninot.
blanCalluM
16
de maig
09
miércoles 10 de junio de 2009
poema gènial de la Dolors!
-si es que para de lo otro un momento-
A veces uno no sabe lo que siente
y sin embargo, siente el agua
como baja entre las hojas de algún árbol
y de pronto, siente frío.
A veces uno no sabe lo que es
y sin embargo, mira un pez y siente ser un hombre
o mira una ave y de repente,
siente, más bien, que fuera un pez.
A veces uno no sabe lo que busca
hasta que encuentra una carta en el buzón sin remitente.
O tal vez, uno encuentra una cuchara en un zapato,
una taza en el jardín, una flor dentro un jarrón,
azafrán en la comida, una hormiga en la guitarra
o una quiniela premiada.
-Otras veces también pasa que si uno no busca nada encuentra-.
A veces, uno no sabe si es bueno
y sin embargo, se preocupa en dejar sentarse una anciana,
se molesta en sonreírle a una gitana,
se apresura a limpiar rápido el retrete y abre la puerta si alguien llama.
A veces pasa esto y otras cosas
-si es que para de lo otro un momento-.
Y, mientras tanto, uno abaja la cabeza y no puede recordar
cual número de pié es el que usaba,
y se advierte de que no tiene cordón en un zapato.
Se da cuenta, de repente, que nunca ha tenido perro,
que la chimenea del vecino hace dos meses que no arde,
que hay un vado en la esquina de la calle,
qué lejos quedan los años en el parque,
las misas del domingo y las siestas por la tarde.
Uno aquí ya se descalza:
Mueve los pies con más soltura y si pisa estiércol se los lava
-porque, a veces pasa que uno pisa estiércol-.
De repente, le vienen en mente las dudas de Platón
y las de Sócrates y uno decide irse a casa.
y sin embargo, siente el agua
como baja entre las hojas de algún árbol
y de pronto, siente frío.
A veces uno no sabe lo que es
y sin embargo, mira un pez y siente ser un hombre
o mira una ave y de repente,
siente, más bien, que fuera un pez.
A veces uno no sabe lo que busca
hasta que encuentra una carta en el buzón sin remitente.
O tal vez, uno encuentra una cuchara en un zapato,
una taza en el jardín, una flor dentro un jarrón,
azafrán en la comida, una hormiga en la guitarra
o una quiniela premiada.
-Otras veces también pasa que si uno no busca nada encuentra-.
A veces, uno no sabe si es bueno
y sin embargo, se preocupa en dejar sentarse una anciana,
se molesta en sonreírle a una gitana,
se apresura a limpiar rápido el retrete y abre la puerta si alguien llama.
A veces pasa esto y otras cosas
-si es que para de lo otro un momento-.
Y, mientras tanto, uno abaja la cabeza y no puede recordar
cual número de pié es el que usaba,
y se advierte de que no tiene cordón en un zapato.
Se da cuenta, de repente, que nunca ha tenido perro,
que la chimenea del vecino hace dos meses que no arde,
que hay un vado en la esquina de la calle,
qué lejos quedan los años en el parque,
las misas del domingo y las siestas por la tarde.
Uno aquí ya se descalza:
Mueve los pies con más soltura y si pisa estiércol se los lava
-porque, a veces pasa que uno pisa estiércol-.
De repente, le vienen en mente las dudas de Platón
y las de Sócrates y uno decide irse a casa.
Dolors 10 de Juny del 2009
martes 9 de junio de 2009
KONVENT.0 2009. Visionetes de J Grifoll. Part 1a.
http://www.myspace.com/konventpuntzero
(sergi fargas / badreix tarragó)www.puntzero.org (irene escudé)http://movimentpuntzero.blogspot.com
(sergi fargas / badreix tarragó)www.puntzero.org (irene escudé)http://movimentpuntzero.blogspot.com
KONVENT.O 2009. visionetes de J.Grifoll (2a part)
http://www.myspace.com/konventpuntzero
(sergi fargas / badreix tarragó)www.puntzero.org (irene escudé)http://movimentpuntzero.blogspot.com
(sergi fargas / badreix tarragó)www.puntzero.org (irene escudé)http://movimentpuntzero.blogspot.com
jueves 4 de junio de 2009
TOT DÉU CAP AL KONVENT
dissabte s’obren les portes de konventpuntzero’09
art x art sense cap tipus de sedàs.
artistes amb motius per explicar, per mostrar i per dir a través
de la pintura, fotografia, escultura, vídeo-art, dansa, música.
artistes:
eva soto/antònia casellas (manresa/berga), abel castells (cal rosal), joan canal (andorra), josep/ramon subirana/cristina xoy (avià/berga), càndida (avinyó/manresa/país basc), jesús monteagudo (barcelona), gloria royo (valència), josep grifoll (casserres), ana milena / carlos e. naranjo (colòmbia), amadeu ferre (barcelona), col·lectiu filomans (barcelona/avià), xavier moreno (barcelona), guillem fernàndez (balsareny), luis brum (açores), maria santamaria (viladomiu nou), pep s.anglès/ laia s. sistach (berga), carlos navarro (madrid), mireia ferran (berga), césar font (rubí), elsa guerra/laura bataller/gerard quinto/xavier dalmau/laia ramos/oriol ‘txic’ travé,/ferran barrios (manresa), col·lectiu dejavâ (casserres), anita abascal (palamós), gerard vilardaga / eulàlia zaballa (berga), kulectiu priscop (sagàs/puig-reig), joan ferrer (berga), gore martínez (puig-reig), txema rico (manresa), yorgos (cercs), marc sellarès (manresa), etílic teatre (berga), tràfec teatre (berga), jordi plana (berga), gabriel martínez (montevideo), badreix tarragó (manresa), eduard finestres (cabrianes), ramon brics (cardona), dones d’art (berga),
FREQÜÈNCIA.0 (música, experimentació, teatre)
és la proposta musical de KONVENT.0
dins la capella, aforament limitat, música sanativa i catàrtica
al pati, sota els arbres, fent cervesesdissabte 6 juny (interior)
.16.00 SUMMER RECREATION CAMP + JAHBITAT + NARWHAL (live)
http://www.myspace.com/summerrecreationcamp
http://www.myspace.com/jahbitat
.
http://www.myspace.com/summerrecreationcamp
http://www.myspace.com/jahbitat
.
17.00 GODHEARDME (live) http://www.myspace.com/lacomunidadgironella
.18.00 MARTÍ http://www.myspace.com/lacomunidadgironella
.19.00 ORIGAMI CAUSTIKA http://www.myspace.com/origamicaustika dissabte 6 de juny
(exterior).21.00 LARRY http://www.myspace.com/lacomunidadgironel.22.00 TRÀFEC TEATRE (barba blava) www.trafecteatre.net
.23.00 ZBIGNIEW KARKOWSKI http://www.myspace.com/zbigniewkarkowski
.23.30 KASPER T. TOEPLITZ http://www.myspace.com/sleazeart
.24.00 SAMSTAKBITE + MR FANTASMITÜ ATTACK
http://www.samstakbitte.com/
http://www.myspace.com/lacomunidadgironella
http://www.samstakbitte.com/
http://www.myspace.com/lacomunidadgironella
diumenge 7 de juny (interior).
17.00 ELS NORMALS http://www.myspace.com/elsnormalshotmailcom.
18.00 TRIGAL http://www.myspace.com/trigalbcndiumenge 7 de juny (exterior).
19.00 ENRIC ESPINET
.20.00 EL GOS BINARI http://www.myspace.com/elgosbinari
.21.00 INDIOSINGRACIA http://www.myspace.com/indiosingracia dilluns 8 de juny
(interior).
17.00 CRISTINA VIDAL (teatre)dilluns 8 de juny (exterior).
19.00 MUDBOY http://www.myspace.com/ilikedtheoldinternetbetter
.20.00 ELS NORMALS
.21.00 CADUCIFÒLIA http://www.myspace.com/caducifolia
lunes 1 de junio de 2009
de la DOLORS: "UNO YA ES VIEJO; Y YO SIN VIAJAR"
Ya se vale todo. Y todo es el ruido de un árbol caído,
el ruido de un motor: el extractor quitando aire de aliento.
Y por la calle el ruido de paz y del gato callado, y
letras para decir cuánto invade el silencio y
el sonido de la luna con su cara y/o su cruz.
Y la encrucijada de las calles al chocar contra almas.
Ya se vale, incluso, el mugido de un poeta muerto;
y la oración de un niño sin calma, los ojos
que debieran sostener el temblor de un sueño sin sueño.
Se aguanta, ya, de tarde y de día,
se mantiene, de noche y sin luz, ni espermicida,
ni sangre y ni olor. Por ser más vulgar, se aguantan ya
sin techo de lana… : se aguanta incluso al vecino, y
uno ya es viejo, no ha ido a París, y se aguanta por aguantar.
Dolors 29/05/09 Casserres
Cap al tard que potser és trenta.
Cap al tard que potser és trenta.
martes 19 de mayo de 2009
KONVENTPUNTZERO 2009
konventpuntzero
cal rosal (berguedà)
6, 7 i 8 de juny'09
bloc seguiment on hi trobareu horaris, artistes, actuacions i totes les informacions actualitzades a diari.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/05/konventpuntzero-2009.html
www.puntzero.org (irene escudé)
http://www.myspace.com/konventpuntzero (badreix tarragó)
cal rosal (berguedà)
6, 7 i 8 de juny'09
bloc seguiment on hi trobareu horaris, artistes, actuacions i totes les informacions actualitzades a diari.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/05/konventpuntzero-2009.html
www.puntzero.org (irene escudé)
http://www.myspace.com/konventpuntzero (badreix tarragó)
lunes 18 de mayo de 2009
sábado 25 de abril de 2009
jueves 16 de abril de 2009
T´ ESTIMO, de J Grifoll
T´ESTIMO
primer era jo, de petit, que m´amagava de la gent,
i ara sou tants i tant escampats per aquí, a cel obert, temps enllà, cap per dalt
que se m´escapeu dels dits...i hòstia! la vida és tant curta
i tant plena de gent màgica que no m´ho atrapare mai,
amb totes i amb tots faría l´amor
i jugaríem hores a destrossar els marges que ens hem imposat;
amb tots i amb totes us batego aquí dins, no passa dia,
i penso en que deveu estar fent en aquest instant...en si sou feliços o teniu un mal dia...
i m´agradaría tant poder-vos abraçar ni que fos un instant cada instant.
és meravellós:
tot arriba, tot passa, tot ha passat, tot és.
J. Grifoll
mitjans d´abril del 2009,
Manresa.
primer era jo, de petit, que m´amagava de la gent,
i ara sou tants i tant escampats per aquí, a cel obert, temps enllà, cap per dalt
que se m´escapeu dels dits...i hòstia! la vida és tant curta
i tant plena de gent màgica que no m´ho atrapare mai,
amb totes i amb tots faría l´amor
i jugaríem hores a destrossar els marges que ens hem imposat;
amb tots i amb totes us batego aquí dins, no passa dia,
i penso en que deveu estar fent en aquest instant...en si sou feliços o teniu un mal dia...
i m´agradaría tant poder-vos abraçar ni que fos un instant cada instant.
és meravellós:
tot arriba, tot passa, tot ha passat, tot és.
J. Grifoll
mitjans d´abril del 2009,
Manresa.
martes 14 de abril de 2009
OFFSOUVENIR
http://www.youtube.com/watch?v=UPhHvABiqgc
(vídeo promocional konventpuntzero’09)
Primera part.
Amb la idea de sortir dels circuïts professionals que poden envoltar i servir de recurs a l’hora de crear un projecte, konventpuntzero va decidir proposar el vídeo promocional de l’edició d’enguany, a alumnes de batxillerat artístic, per tal de donar l’oportunitat a expressar-se i a la vegada, per part de konvent, poder gaudir del pensament verge i gens contaminat dels joves estudiants.
marta martínez i jennifer moreno van respondre a la proposta presentada sense cap tipus de paràmetre establert i amb total i absoluta llibertat creativa.
Les dues estudiants van treballar a partir d’una pluja d’idees a l’entorn de l’art d’acció i l’art conceptual i efímer, l’art que surt de dins amb l’expressió lliure i total. El resultat, segons les seves creadores, és un intencionat gest d’apropament entre l’espectador i qualsevol manifestació artística, cercant un paral·lelisme amb una acció quotidiana.
La primera part es podrà veure des del 15 d’abril fins el 15 de maig
jueves 9 de abril de 2009
viernes 3 de abril de 2009
blanCalluM, MoltA!
DAIXONSES D’ARA
M’he trobat amb un invent recargolat.
Hi ha de tot, només de tot, menys un cargol.
Tampoc no hi corre la guineu ni l’escarbat
i al capdamunt no hi ha fet niu ni un verderol.
Té funcions i un arsenal d’artilleria
que te diu si avui fa sol o ve tempesta
prô no sap ni sabrà mai quina és la festa
de l’enginy quan se’n envà de romeria.
No només no don ni beu ni diu virtut,
hi ha la nosa, el mal de món i la opulència,
en l’aparell. I allà dins mai no hi hagut
de l’arbre l’ombra i la potència
que enllà del camp ha estat i ha dut
del viure antic l’estranya essència.
blanCalluM
1-2 d’abril del 2009
M’he trobat amb un invent recargolat.
Hi ha de tot, només de tot, menys un cargol.
Tampoc no hi corre la guineu ni l’escarbat
i al capdamunt no hi ha fet niu ni un verderol.
Té funcions i un arsenal d’artilleria
que te diu si avui fa sol o ve tempesta
prô no sap ni sabrà mai quina és la festa
de l’enginy quan se’n envà de romeria.
No només no don ni beu ni diu virtut,
hi ha la nosa, el mal de món i la opulència,
en l’aparell. I allà dins mai no hi hagut
de l’arbre l’ombra i la potència
que enllà del camp ha estat i ha dut
del viure antic l’estranya essència.
blanCalluM
1-2 d’abril del 2009
sábado 28 de marzo de 2009
.jpg)
domingo 22 de marzo de 2009
miércoles 18 de marzo de 2009
sábado 14 de marzo de 2009
martes 10 de marzo de 2009
viernes 6 de marzo de 2009
ZULIMA (entintats)
Al Josep Grifoll
I per què no m’expliques el teu secret?
Arronses les espatlles,
obres els ulls
i dones una profunda calada al ducados.
Em contestes amb un silenci.
Et pregunto per la màgia.
Omples el got d’aigua amb gas,
l’alces
entre el tu i el jo sense badar boca.
Et busco entre les bombolles.
Vine, no tinguis por,
no temis la ingravidesa dels mots.
Més enllà de la ribera
no trobaràs
més portes tancades
just al llindar del maimés.
L’entrada és lliure.
Entra, s’està bé aquí dins.
Vens, sí o sí?
I jo, perquè una nit, al peu de l’aeri,
clavats
els nervis als ulls,
vaig retrobar-te en forma de missatge
juganer, gràcil,
sincer,
pels anys beguts,
perquè tu m’ho demanes,
perquè et tinc confiança i me’n fas tenir,
m’hi llanço de cap.
Josep, vinc a entintar-me amb les teves paraules.
Març de 2009
sábado 28 de febrero de 2009
viernes 27 de febrero de 2009
viernes 20 de febrero de 2009
"Para Blanca", me´l van publicar ara ja fa anys en un llibre del qual no en sabia el títol. I el molt putu es títulava AMORES IMPOSIBLES, no te joe!!!
Fuérzame a jugar, a revolver pronósticos y
molinillos de sonrisas sin careta. Invítame a invitarte
a practicar la noche en los tejados. Fotocópiame en voz alta
los permisos para ser turista en tus caderas y en tus labios.
Déjame las luces encendidas de la infancia.
Nómbrame cuando te sientas precintada.
Declárame culpable de locura sin estribos ni paraguas.
Ingrésame tus huellas dactilares en mi acordeón de los sentidos.
Desvírgame tus crucigramas más desmaquillados.
Extiéndeme cupones de descuento que no me descuenten nada.
Envuélveme con versos en invierno.
Piérdeme los autobuses que se escapan de tu lado.
Llámame a las tres de la mañana.
Rescátame de los cafés descafeinados.
Bórrame las exigencias del guión.
Alquílame las llaves de tu cuarto.
Sálvame. Emborráchame. Colúmpiame. No me prometas nada.
J.Grifoll.
molinillos de sonrisas sin careta. Invítame a invitarte
a practicar la noche en los tejados. Fotocópiame en voz alta
los permisos para ser turista en tus caderas y en tus labios.
Déjame las luces encendidas de la infancia.
Nómbrame cuando te sientas precintada.
Declárame culpable de locura sin estribos ni paraguas.
Ingrésame tus huellas dactilares en mi acordeón de los sentidos.
Desvírgame tus crucigramas más desmaquillados.
Extiéndeme cupones de descuento que no me descuenten nada.
Envuélveme con versos en invierno.
Piérdeme los autobuses que se escapan de tu lado.
Llámame a las tres de la mañana.
Rescátame de los cafés descafeinados.
Bórrame las exigencias del guión.
Alquílame las llaves de tu cuarto.
Sálvame. Emborráchame. Colúmpiame. No me prometas nada.
J.Grifoll.
miércoles 18 de febrero de 2009
A la Colònia de Cal Rosal, de J. Grifoll.
Ínfim homentge a tots aquells, que ja no sols a Cal Rosal, han lluitat i lluiten (en àmbits més que diversos) perque havíen i han decidit que cap rendició es permetríen.
DIVINA LLESCA, de blanCalluM
Els homes som migradament divins.
(Josep Carner)
No podia veure una miserable engruna
caiguda a terra sense recollir-la
i posar-la sobre una pedra, tota sola.
(Liechtenberg )
DIVINA LLESCA
Surt del ram un metro amb quatre flors.
La deducció és la fantasia construint-se son castell.
La imaginació és només un pot que sempre vessa.
La raó és tota anarquia, tot humor pur.
Surten flors d’un metro amb quatre rams.
L’argument s’eixampla i cau dins el soroll.
Només entenc lo que fremeix, lo que té veu.
Tota sola, sobre un roc, una llesca de pa
ens ensenya el seu idioma.
Del quatre surt un ram amb flors de metro.
La història és un passeig ple d’ombres rares.
L’evolució es va articulant sense cap fil.
La semblança és una nit que també és fosca.
Surt del metro un ram de quatre flors
dins la mà d’un home oferint-se a la intempèrie.
blanCalluM
18
2
09
(Josep Carner)
No podia veure una miserable engruna
caiguda a terra sense recollir-la
i posar-la sobre una pedra, tota sola.
(Liechtenberg )
DIVINA LLESCA
Surt del ram un metro amb quatre flors.
La deducció és la fantasia construint-se son castell.
La imaginació és només un pot que sempre vessa.
La raó és tota anarquia, tot humor pur.
Surten flors d’un metro amb quatre rams.
L’argument s’eixampla i cau dins el soroll.
Només entenc lo que fremeix, lo que té veu.
Tota sola, sobre un roc, una llesca de pa
ens ensenya el seu idioma.
Del quatre surt un ram amb flors de metro.
La història és un passeig ple d’ombres rares.
L’evolució es va articulant sense cap fil.
La semblança és una nit que també és fosca.
Surt del metro un ram de quatre flors
dins la mà d’un home oferint-se a la intempèrie.
blanCalluM
18
2
09
lunes 16 de febrero de 2009
"LIBÉLULA", de J.Grifoll
“Que se joda el mundo. Yo no pienso dejar de sonreir”(extret de la peli “Spinnin”)
A Libélula le andaba tan maravilloso el corazón que, éste, le mostraba cosas que sólo ella veía, por eso a menudo le dolían los párpados. Se pasaba todo el dia con su camara en el tejado de los vecinos, desde donde podia grabarse a sí misma por la ventana de su habitación. Todo lo que le sucediera. Todo lo que le sucediera cuando escuchaba o veía cosas. También quería grabar las cosas y había instalado un micro para las voces, pero hasta el momento, nada.
Libélula era su própia investigación, se buscaba. De hecho, Libélula hacía lo que hacemos todos: tratar de saber de que o de quién nos tratamos.
Libélula vivía en las afueras del pueblo, al lado de una gasolinera, y ayudaba a sacar las mesas en el restaurante de sus padres. Le gustaba, porque los restos de comida en los platos siempre tienen forma de algo.
Libélula fumaba a escondidas picadura de su abuelo, que liaba con papel de periódico. Los médicos decían que padecía de asma, pero ella sabía claramente que la tinta de color que empezaban a poner en los diarios y revistas no era buena.
Libélula tenía un perro llamado Marfíl, que asustaba a todo el vecindarío (a los 13 vecínos que había) porque le faltaba un ojo. El izquierdo.
Libélula iba a la escuela con bus, donde, en su clase, había un chico del que sus voces le decían que la amába. Al chico, pensaba, ¿cómo le andará el corazón? Yo creo que ella también lo amába; o eso, al menos, es lo que me gustaría creer.
Libélula dibujaba en la carpeta colecciones de disfrazes para los personages de sus visiones. Podia vestirlos a su antojo. Eso le estaba permitido gracias a un fallo que le habían encontrado los neurólogos en el hipotálamo. Como esos seres verdes que arrastran ese gran tronco carcomido por la razón.
Libélula, por el nombre, disponía de alas cuando llegaba la primavera. Y, entonces, podía ir donde quisiera y al instante que fuera. Eran finísimas, delgadas como relíquias, brillantes.
Libélula, ya pronto vuelves. Nunca te has ido, Libélula. Tu eres mi ahora.
Josep Grifoll,
febrer del 2009,
Casserres.
jueves 12 de febrero de 2009
El que fa la febre...
Degut a unes maleducades amigdalitis que no m´han deixat sortir del llit, amb el portàtil i a cops de ratolí m ´he hagut de buscar la vida amb programilles grafics per poder pintar i guardar la força. Si us agrada, bé, sino, també. A mi, no ho se.
J. Grifoll. Febrer del 2009.
miércoles 11 de febrero de 2009
APROXIMAT, de blanCalluM (és genial!!!!!)
seràs roure, seràs penya,
seràs mar esvalotat,
seràs l’aire que s’inflama,
seràs astre rutilant (...).
Joan Maragall, El Comte Arnau
APROXIMAT
Seràs lladre, seràs serp, seràs la terra trontollant vora l’afrau, seràs tot l’aire que no surt quan riu el riure, seràs l’ocell que té mil plomes, seràs l’incert, l’intució, seràs el dubte apunyalat per l’ànsia vella, seràs un tall, la cicatriu, la cosa cosa i l’esquelet que res aguanta, seràs la por, el desesperar-se, els mil bocins i el torsimany de cada banya, seràs l’ofec, desesperança, el cul de got, la poca gana, seràs el tret que mai encerta, seràs el blanc sense color, seràs la nit, la fosca mare, seràs el gest que ho assenyala, seràs el nom de qui diu nom de qui diu aire, seràs el bell, seràs qui tempta, seràs qui sap que mai ho sap, seràs el jorn, la pena a l’alba i la farina, seràs capaç, seràs ignot, seràs el gust i l’anarquia, seràs el bony, la be de bomba, seràs el ruc i l’ase llesta, seràs el vent, seràs cavall, seràs un Joan mirant na Joana, seràs el corc, la fusta agresta, el to trencat i l’espantall, seràs la copa enllà del cel, seràs un tros, potser la llesca, engruna fosca o el grumoll, seràs el ser-te arran la vinya, seràs semblant, la dimensió, l’humor amor d’ànima teua, seràs la barca sense vela, serà el tel que fa de vela, seràs la llum que no fa nosa, seràs petit, seràs el nen, seràs el preny de símbol foll, seràs el groc, l’aproximat, seràs el vol que s’entrebanca, seràs pinyol, seràs un cop, seràs un altre, seràs l’accent fora de lloc, seràs el lloc de tot accent, seràs la forma, el digerir, lo que no es pensa o lo que sí, seràs el pla, el xargall curull i l’aigua verda, seràs un ull, l’universal, l’orella eterna i un castell, seràs tot l’or, seràs un pal, la vertical, metall impur i l’erm pedreny, seràs el roc de la baixada, seràs veritat, seràs que sí, seràs relat de per les fulles, seràs el fil, seràs el nus, seràs el mal que no té punxa, seràs el nan, l’orat valent, l’amic que ve i que no s’atura, seràs un punt, seràs més ample, seràs futur de si no passa, seràs un ronc de bèstia llarga, seràs el fred, seràs el gruny, seràs un dau, seràs la cinta que no lliga, seràs el mes, seràs el mes desencaixant-se, seràs un pot, lo que hi ha dins, parent de tot i qui s’ho mira, seràs malgrat, seràs un cóm, l’abeurador, la vida inversa i la que no.
blanCalluM
11
2
09
11
2
09
miércoles 4 de febrero de 2009
Sempre que no deixi d´ésser ara, tot és possible...(COSES DEL TEMPS-Grifoll:)
I veus allò que no existeix, perque el futur te´l pintes tú quan ja no ho és.
(J.Grifoll)
Al Jim Morrison
Molta gent no pot ni sospitar-les. Les aranyes simbolitzen el pas del temps .
(Grifoll)
(Grifoll)
CLIC-TAC : L´Inexistent
La més gran de les tragèdies humanes és la de no avenir-se amb el temps. (J.Grifoll)
martes 3 de febrero de 2009
BANSKY
Imagina una ciudad en la que el graffiti no es ilegal, una ciudad en la que todo el mundo puede pintar donde quiera. Donde cada calle está inundada con millones de colores y pequeñas frases. Donde esperar el autobús nunca ha sido aburrido. Una ciudad viva que pertenece a todos, no solo al estado y a los dueños de grandes negocios. Imagina una ciudad así y no te acerques demasiado a la pared, está recién pintada.”- Banksy -
lunes 2 de febrero de 2009
Eduard DE POBES (no us deixeu perdre aquest megacrack!!!)
la font del Balç
casserres prop gironella
fins finals de març'09
Eduard de Pobes (juny 1975, manresa)
Autodidacte, reivindicatiu i compromès, Eduard de Pobes decideix fa quatre anys a dedicar-se professionalment a la pintura quan creu que amb aquest llenguatge pot arribar a utilitzar-lo com a mitjà d'expressió per plasmar les inquietuds que el mouen i el fan remetre a un diàleg intern entre persona i tela.
Les seves obres basades en criteris de qualitat pictòrica, demanen tant ser mirades com pensades i tot i situar-se en un punt de recerca continuada, els seus treballs i estudis segueixen el camí d'un interessant realisme màgic comparable amb les pintures de Naranjo i Antonio López entre altres. Dins de cada quadre hi ha una història que va més enllà del que pot arribar a transmetre a primera vista, quedant embolcallades d'un tel d'irrealitat que els hi dóna un virtuós caire característic i personal.
Les pintures d'Eduard de Pobes s'han pogut veure a galeries de Catalunya i ha participat en exposicions col·lectives de Madrid i París.L'exposició es podrà veure a la font del Balç fins a finals de març i és comissariada per moviment punt zero.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/la-font-del-balc-casserres-prop.html
domingo 1 de febrero de 2009
L´INDIVIDUAL, GENTE!!!!
dins del teu somni s'amaga un cavall
dins del teu dia i viu un home nu
dins del teu dia hi ha les hores
individual informa:
gargall – apologia amb majúscules
festival d'improvisació, soroll i noves músiques 5,6,7 i 8 DE MARÇ DEL 2009
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/gargall-encs-manresa.html
divendres berguedans a la font del balç - 06/feb
presentació del nou disc de grapat (olvan)
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/la-font-inaugura-els-divendres.html
*Marc Dorian el vocalista de DORIAN + i'm not a dj a la font del balç - 07.feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/dorian-dj-gironella-font-del-balc.html
in-somni'09 festival itinerant independent – 19/20/21/feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/in-somni-festival-itinerant-independent.html
el berguedà busca grups musicals
reneix la moguda del berguedà gràcies a la iniciativa d'alguns joves i la col·laboració del Servei Comarcal de Joventut i varis ajuntaments de la comarca.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/musica-moguda-del-bergueda-gironella.html
crema i decora el teu carrer (perpetracions)
mostra d'intervencions efímeres al carrer.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/perpetracions-mostra-dart-al-carrer.html
taller de palmes – manresa – 9/feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/taller-palmes-manresa.html
música per a nadons – Manresa – dissabtes/feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/msica-nadons-manresa.html
el niu presenta un taller de música electrònica i beatboxing – bcn
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/taller-musica-electronica-beatboxing.html
pausa / silenci = mal pelo
mal pelo proposa fer un apropament al mètode de treball que utilitza en la seva aproximació al moviment i a la idea pràctica de la pausa-silenci.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/taller-silenci-i-possibilitat-dimaginar.html
recomanem:
art versus art – delicatessen a mida (28 m2) – manresa
28 m2 un espai on conflueix el treball de quatre personalitats molt marcades.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/botiga-versus-art.html
joan fontcoberta – fotografia – bcn
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/fotografia-joan-fontcuberta-bcn.html
dins del teu dia i viu un home nu
dins del teu dia hi ha les hores
individual informa:
gargall – apologia amb majúscules
festival d'improvisació, soroll i noves músiques 5,6,7 i 8 DE MARÇ DEL 2009
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/gargall-encs-manresa.html
divendres berguedans a la font del balç - 06/feb
presentació del nou disc de grapat (olvan)
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/la-font-inaugura-els-divendres.html
*Marc Dorian el vocalista de DORIAN + i'm not a dj a la font del balç - 07.feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/dorian-dj-gironella-font-del-balc.html
in-somni'09 festival itinerant independent – 19/20/21/feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/in-somni-festival-itinerant-independent.html
el berguedà busca grups musicals
reneix la moguda del berguedà gràcies a la iniciativa d'alguns joves i la col·laboració del Servei Comarcal de Joventut i varis ajuntaments de la comarca.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/musica-moguda-del-bergueda-gironella.html
crema i decora el teu carrer (perpetracions)
mostra d'intervencions efímeres al carrer.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/perpetracions-mostra-dart-al-carrer.html
taller de palmes – manresa – 9/feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/taller-palmes-manresa.html
música per a nadons – Manresa – dissabtes/feb
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/msica-nadons-manresa.html
el niu presenta un taller de música electrònica i beatboxing – bcn
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/taller-musica-electronica-beatboxing.html
pausa / silenci = mal pelo
mal pelo proposa fer un apropament al mètode de treball que utilitza en la seva aproximació al moviment i a la idea pràctica de la pausa-silenci.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/taller-silenci-i-possibilitat-dimaginar.html
recomanem:
art versus art – delicatessen a mida (28 m2) – manresa
28 m2 un espai on conflueix el treball de quatre personalitats molt marcades.
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/botiga-versus-art.html
joan fontcoberta – fotografia – bcn
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/fotografia-joan-fontcuberta-bcn.html
miércoles 21 de enero de 2009
.jpg)
martes 13 de enero de 2009
ENCARA FLIPO!!!!!!!
Gent d´arreu, ja és a les llibreries el llibre POESIA CATALANA
8 segles en 20'.
Aquesta és la mostra en paper del que va interpretar ENRIC CASASSES junt amb PASCAL COMELADE, despres de fer-ne la trïa l´Enric.
8 segles en 20´és una recopil.lació d´autors catalans des de fa 8 segles, i el més fort és que hi sóc!!! (ja us he dit que encara flipo...i ho continuare fent).
Aquí, la llista: Ausiàs March, Jacint verdaguer, Joan Maragall, Maria-Antonia Salvá, Josep Carner, J. V Foix, Joaquim Folguera, Joan Salvat-Papasseit, Mercè Rodoreda, Joan Vinyoli,
Joan Brossa, Dolors Miquel i..... JOSEP GRIFOLL!!!! (ala, pa xulo, yo)
LA CABRA QUE HI HAVIA de la BLACALLUM: Tothom cap a les llibreries!!!!!!
Ja podeu córrer tots que el genial llibre de la Blancallum ja és a les llibreries. I és més que genial!!! Poesia poesia...vaja, fans seus i als que ben aviat (si no la coneieu) ho sereu: vinga a pillar-lo!!!
Text: BLANCALLUM
Pròleg: J. GRIFOLL
Peripoètica: PAU ALBORS
Il.lustracions: CLARA NIUBÓ
viernes 2 de enero de 2009
l´INDI VIDUAL!!!!!
individual informa:
2009
http://www.puntzero.org/2009/d'irene escudé
gargall o la terra promesa.
neix el primer festival dissonant i discordant de la catalunya central
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/gargall-nou-festival-vermell-manresa.html
es busquen artistes (la mamuda)
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/convocatria-revista-la-mamuda.html
cal gras d'avinyó presenta novetats per aquest gener/09
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/la-paraula-aguda-cal-gras-aviny.html
berenguel a la font del balç (casserres)
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/berenguel-la-font-del-bal.html
ràdio berga presenta exposició i calendari de joan ribera
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/exposici-joan-ribera-calendari-berga.html
es publica una llengua musicada, de carla gonzález
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/una-llengua-musicada-llibre-de-carla.html
usb la nova revista de les comarques centrals del país valencià
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/usb-nova-revista-de-les-comarques.html
música:
03/gen lluís coloma trio a la font del balç (casserres)
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/msica-llus-coloma-font-del-bal.html
9/gen divendres berguedans a la font del balç (casserres)
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/berenguel-la-font-del-bal.html
concerts a dojo al vermell (manresa) www.elvermell.net
premis:
pimpinelafolk millor bloc DUVEL'08
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/pimpinelafolk-millor-bloc-duvel08.html
+ premis per a tràfec-teatre
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/11/trfec-teatre-guanya-el-2on-premi.html
xavier torrabadella guanyador de les garrofes berguedanes'08
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/no-estem-tan-malament-xavier.html
2009
http://www.puntzero.org/2009/d'irene escudé
gargall o la terra promesa.
neix el primer festival dissonant i discordant de la catalunya central
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/gargall-nou-festival-vermell-manresa.html
es busquen artistes (la mamuda)
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/convocatria-revista-la-mamuda.html
cal gras d'avinyó presenta novetats per aquest gener/09
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/la-paraula-aguda-cal-gras-aviny.html
berenguel a la font del balç (casserres)
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/berenguel-la-font-del-bal.html
ràdio berga presenta exposició i calendari de joan ribera
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/exposici-joan-ribera-calendari-berga.html
es publica una llengua musicada, de carla gonzález
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/una-llengua-musicada-llibre-de-carla.html
usb la nova revista de les comarques centrals del país valencià
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/usb-nova-revista-de-les-comarques.html
música:
03/gen lluís coloma trio a la font del balç (casserres)
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/msica-llus-coloma-font-del-bal.html
9/gen divendres berguedans a la font del balç (casserres)
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/berenguel-la-font-del-bal.html
concerts a dojo al vermell (manresa) www.elvermell.net
premis:
pimpinelafolk millor bloc DUVEL'08
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2009/01/pimpinelafolk-millor-bloc-duvel08.html
+ premis per a tràfec-teatre
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/11/trfec-teatre-guanya-el-2on-premi.html
xavier torrabadella guanyador de les garrofes berguedanes'08
http://movimentpuntzero.blogspot.com/2008/12/no-estem-tan-malament-xavier.html
domingo 28 de diciembre de 2008
algunes coses que he trobat voleiant per aquí
Ferregots, de J. Grifoll:http://www.facebook.com/home.php?#/album.php?aid=66104&id=599615024&ref=mf
Albert Manent (amb fotografies de J. Grifoll):http://www.escriptors.cat/autors/manenta/pagina.php?id_sec=2741
El gran cal.ligrama (diferents autors): http://www.femfum.com/ictineu/calligrama.htm
llibres publicats de J. Grifoll: http://www.edicionsalbi.cat/Autor.asp?Autor=Josep%20Grifoll
Afoticus de tiempos ha: http://usuarios.lycos.es/josepgrifollcasas/photoalbum.html
Alguns poemilles: http://www.mallorcaweb.com/Mag-Teatre/poemessoltsmail/grifoll.html
la fotografia actual: http://la-fotografia.com/content/view/107/30
Dibuxot cremat de J. Grifoll: http://www.lasequia.org/cercle/nou.html
Albert Manent (amb fotografies de J. Grifoll):http://www.escriptors.cat/autors/manenta/pagina.php?id_sec=2741
El gran cal.ligrama (diferents autors): http://www.femfum.com/ictineu/calligrama.htm
viernes 19 de diciembre de 2008
ÚTER, de blanCalluM.
En el jardí de dins ma covahi surten flors de pètals llargs.
Ningú ha vist mai si tenen tija.
Són tan llargs i tan de punta
que al final ho lloen tot només mirant-ho.
S’alzinen rels damunt de l’herba
i no se sap si tenen cara o si somriuen.
Només se sent que parlen fluix
quan veuen nens. Prô una veu
de font celesta brama tant
que eixorda el fetge quan se’n van.
Digereix, llavors, el bosc, la pena.
Després, en un crit com de fenàs
i arran d’un marge tallafoc
surt un nan d’entre la pensa
i se’n recorda, dels infants
que enllà d’enllà de cada astre
s’atreviren i nasqueren...
blanCalluM
18
12
08
miércoles 17 de diciembre de 2008
lunes 15 de diciembre de 2008
martes 9 de diciembre de 2008
blanCalluM -L´ULL EN FLOR-
Tots mos desigs sobre vós los escamp.
Ausiàs March
L’ULL EN FLOR
L’amor com una sínia
plena d’aigua en dia de vent.
Curull de res em fico dins
i gira tot, també els orígens.
En una barraqueta de no res
hi fou possible l’ull en flor.
Érem autèntics sent de fusta.
Ens explicàrem pans de pedra
i temps de quan bastien ponts,
molins de drap i catedrals.
Nostra llar són els catúfols
vora els horts de regadiu
d’aquest país amb sense mar
que se sap roc tartera avall,
d’aquest indret on lo més nou
són els nans vells repicant boix.
L’amor com una sínia
plena d’aigua en dia de vent.
L’amor les parts, un tros de tot
fins a l’extrem i l’univers.
L’amor tot sol i astre de foc.
L’amor al ras en dia de vent.
I foll m’hi endinso, en la fondària
d’aquest aire que no es pren,
ni que ho intentis...
blanCalluM
7
12
8
Ausiàs March
L’ULL EN FLOR
L’amor com una sínia
plena d’aigua en dia de vent.
Curull de res em fico dins
i gira tot, també els orígens.
En una barraqueta de no res
hi fou possible l’ull en flor.
Érem autèntics sent de fusta.
Ens explicàrem pans de pedra
i temps de quan bastien ponts,
molins de drap i catedrals.
Nostra llar són els catúfols
vora els horts de regadiu
d’aquest país amb sense mar
que se sap roc tartera avall,
d’aquest indret on lo més nou
són els nans vells repicant boix.
L’amor com una sínia
plena d’aigua en dia de vent.
L’amor les parts, un tros de tot
fins a l’extrem i l’univers.
L’amor tot sol i astre de foc.
L’amor al ras en dia de vent.
I foll m’hi endinso, en la fondària
d’aquest aire que no es pren,
ni que ho intentis...
blanCalluM
7
12
8
******* de J. GRIFOLL
Camina conmigo
quiero ser testigo
ver lo que sabes hacer
(Bunbury)
T´estimo com una manera de ser,
com el dia que et treuen les rodetes de la primera bicicleta,
com un sol suat baixant a refrescar-se al mar
decidit a pondre´s per sempre més
amb tú sota els llençols de la vida. Sent-la.
T´estimo com la bala cerca el blanc
com un enrenou de primaveres
fent saltar taquicàrdies
a l´organització mundial de la salut.
Tu fas que sigui. Siguem , si et plau,
l´arrel profunda d´aquest poema
la llengua que em tens a la boca
amb totes les gallines avergonyint-se de la seva pell.
T´estimo;
no estar sempre junts hauría d´ésser pecat
i a la lluna hi canta una cançó
i ens agrada la xocolata desfeta,
per això, ara que és ara el més preciós episodi de la història,
demanar-te si vols que anem un matí
a fer un café, una xocolata d´aquestes que s´agafen amb guants
i es desdibuixa en l´aire l´alè en cada glop
l´un de l´altre, l´altre de l´un
fins buidar-nos, cadascú al seu ritme,
l´un per l´altre, l´altre per l´un.
Mai cap jo havía estimat així.
J. Grifoll
Casserres, desembre del 2008
quiero ser testigo
ver lo que sabes hacer
(Bunbury)
T´estimo com una manera de ser,
com el dia que et treuen les rodetes de la primera bicicleta,
com un sol suat baixant a refrescar-se al mar
decidit a pondre´s per sempre més
amb tú sota els llençols de la vida. Sent-la.
T´estimo com la bala cerca el blanc
com un enrenou de primaveres
fent saltar taquicàrdies
a l´organització mundial de la salut.
Tu fas que sigui. Siguem , si et plau,
l´arrel profunda d´aquest poema
la llengua que em tens a la boca
amb totes les gallines avergonyint-se de la seva pell.
T´estimo;
no estar sempre junts hauría d´ésser pecat
i a la lluna hi canta una cançó
i ens agrada la xocolata desfeta,
per això, ara que és ara el més preciós episodi de la història,
demanar-te si vols que anem un matí
a fer un café, una xocolata d´aquestes que s´agafen amb guants
i es desdibuixa en l´aire l´alè en cada glop
l´un de l´altre, l´altre de l´un
fins buidar-nos, cadascú al seu ritme,
l´un per l´altre, l´altre per l´un.
Mai cap jo havía estimat així.
J. Grifoll
Casserres, desembre del 2008
martes 2 de diciembre de 2008
miércoles 26 de noviembre de 2008
martes 25 de noviembre de 2008
TRÀFEC TEATRE: 2on PREMI a ALEGRIA-DULANTZI!!!!!!!!!
Premios del 2º Festival de Teatro Amateur de Alegría-Dulantzi 2008Mejor Montaje. 1er. Premio
"LA CIUDAD SITIADA" de TEATRO CONTRASTE
Mejor Montaje. 2º Premio
"FEDERIC...A" de TRAFEC-TEATRE
Mejor Actriz principal
CARMEN SANDOVAL por "LA CIUDAD SITIADA"
Mejor Actriz secundaria
MARISOL GARCIA por "MADERAS DE ORIENTE"
Mejor Actor principal
EDUARDO GUTIERREZ de "CALIGULA"
Mejor Actor secundario
IOSU KABARBAIEN de "MADERAS DE ORIENTE"
Premio Especial del Jurado
CRIMENES EJEMPLARES" de UYU YUI TEATRO
Premio del público
"PLATOS ROTOS" EMAKIDE
En el 2008 desde el Servicio Municipal de Cultura del Ayuntamiento de Alegria-Dulantzi, se pone de nuevo con gran ilusión la 2º edición del FESTIVAL DE TEATRO AMATEUR que se llevará a cabo en el Municipio de Alegría-Dulantzi del 7 al 23 de noviembre de 2008.
De nuevo una apuesta municipal por este proyecto cultural que ha sido posible tras los importantes resultados obtenidos el año pasado en su primera edición y que no hicieron más que confirmar el interés que había despertado entre agrupaciones, vecinos/as e instituciones y animarnos a invertir todos los esfuerzos para su consolidación.
Con este programa trataremos de situar de nuevo a Alegría-Dulantzi en un marco referencial para las agrupaciones teatrales amateurs y los amantes del teatro, dando la posibilidad de disfrutar de los nuevos proyectos teatrales que nos acercarán por segundo año consecutivo, estos grupos venidos desde distintas Comunidades
Damos la bienvenida a todas ellas y nosotros a disfrutar del espectáculo.
lunes 17 de noviembre de 2008
"MOLT VALS, DONTÒLEG PEDRALS" o "L´ORTODÒNCIA DEL MESTRE PEDRALS" (Grifoll)
Oh! Dontòleg Pedralstú sí que hi tens nervi a la boca
que sense contar el dels queixals,
Tinteraire i Rapsoda, cada vers teu ja embadoca
Dontòleg Pedrals, fins i tot als més animals.
No et moris mai, toca, retoca i torna´l a tocar,
que som mil i onades de gràcies a dansar l´ortodòncia del vals.
blanCalluM (BORDONS, VERSOS O BASTONS)
Em va preguntar si havia begut
de l’aigua barrejada amb lluna.
Mercè Rodoreda
Quanta, quanta guerra...
BORDONS, VERSOS O BASTONS
Una sextina feta fum se m’apareix
quan et parlo i veig la lluna deambulant.
Intueixo aquest teu opi
en mon mirar des dalt el bus,
en el dormir en bressol de món
i en despertar-me amb quanta guerra
i veure un noi jagut a terra, just damunt
el tap tapant la claveguera.
Per davall hi ha el fonament:
una cambra de columnes
més brillants que l’opi pur
i un cargol del segle dotze,
que allà enmig, germina i don
música al món.
És el cargol de la sextina.
Arribo a lloc. Baixo del bus
i te trob jagut a terra i tremolant.
Prô no és teu aquest espasme.
Una mena de llumets
surten d’un tap de claveguera
i un filet de fin’amor t’envolta tot
i et don el so. Llavors, trobes bastons
a la font de l’aigua barrejada amb lluna.
blanCalluM
14
11
08
de l’aigua barrejada amb lluna.
Mercè Rodoreda
Quanta, quanta guerra...
BORDONS, VERSOS O BASTONS
Una sextina feta fum se m’apareix
quan et parlo i veig la lluna deambulant.
Intueixo aquest teu opi
en mon mirar des dalt el bus,
en el dormir en bressol de món
i en despertar-me amb quanta guerra
i veure un noi jagut a terra, just damunt
el tap tapant la claveguera.
Per davall hi ha el fonament:
una cambra de columnes
més brillants que l’opi pur
i un cargol del segle dotze,
que allà enmig, germina i don
música al món.
És el cargol de la sextina.
Arribo a lloc. Baixo del bus
i te trob jagut a terra i tremolant.
Prô no és teu aquest espasme.
Una mena de llumets
surten d’un tap de claveguera
i un filet de fin’amor t’envolta tot
i et don el so. Llavors, trobes bastons
a la font de l’aigua barrejada amb lluna.
blanCalluM
14
11
08
ECOGRAFÍA (imatge i text: JORDI PLANA)
Per gargots humans, ombres desenvolupades d’apèndix tendres
Contorsions
Besades
Llengües
Mans a les pells
I melics foradats
Estels que no es troben
I que hi somiem en estar-hi dins
Perduts en la foscor del llumí consumit
Amb l’esperança de poder , potser, tornar a flipar
A rascar, a xispejar
Foc
Cendre de tràfec, realitat de Teatre
Contorsions
Besades
Llengües
Mans a les pells
I melics foradats
Estels que no es troben
I que hi somiem en estar-hi dins
Perduts en la foscor del llumí consumit
Amb l’esperança de poder , potser, tornar a flipar
A rascar, a xispejar
Foc
Cendre de tràfec, realitat de Teatre
LAIA MARTINEZ i MIRIAM REYES a L´ATENEU BARCELONÈS
Miríam Reyes i Laia Martinez llegeixen els seus textos a l’Aula dels Escriptors de l’Ateneu Barcelonès
El cicle “Encontres 080”, coordinat per Albert Tugues, va tornar a dedicar la sessió del passat 6 de novembre a les “Veus noves”, per conèixer els textos de dues poetes joves: Miriam Reyes i Laia Martinez.
“Es tracta de dues poetes joves que tenen una altra manera de fer poesia, amb un estil molt directe i contundent, sent transcendents, però sense fer-se les transcendents”, explica Tugues d’aquestes dues autores que, tot i la seva joventut, “en un any poden fer una trentena de recitals” i “aquesta experiència escènica les fa molt properes”.
Miriam Reyes (en castellà) i Laia Martinez (en català) van llegir fragments dels seus textos, a partir dels quals va sorgir un debat amb el públic sobre diferents temes, entre els quals, el del subjecte poètic. “Els poetes més joves no s’amaguen darrera el subjecte poètic i afirmen que són els autors i alhora els personatges del poema”, va apuntar Tugues durant la tertúlia. Un altre tema que es va tractar va ser la força poètica de les dues autores, una força que “es dóna més en dones joves poetes, que ara s’atreveixen a parlar més clar i més alt, que no pas en els homes”, segons es va concloure en el debat.
El cicle “Encontres 080”, coordinat per Albert Tugues, va tornar a dedicar la sessió del passat 6 de novembre a les “Veus noves”, per conèixer els textos de dues poetes joves: Miriam Reyes i Laia Martinez.
“Es tracta de dues poetes joves que tenen una altra manera de fer poesia, amb un estil molt directe i contundent, sent transcendents, però sense fer-se les transcendents”, explica Tugues d’aquestes dues autores que, tot i la seva joventut, “en un any poden fer una trentena de recitals” i “aquesta experiència escènica les fa molt properes”.
Miriam Reyes (en castellà) i Laia Martinez (en català) van llegir fragments dels seus textos, a partir dels quals va sorgir un debat amb el públic sobre diferents temes, entre els quals, el del subjecte poètic. “Els poetes més joves no s’amaguen darrera el subjecte poètic i afirmen que són els autors i alhora els personatges del poema”, va apuntar Tugues durant la tertúlia. Un altre tema que es va tractar va ser la força poètica de les dues autores, una força que “es dóna més en dones joves poetes, que ara s’atreveixen a parlar més clar i més alt, que no pas en els homes”, segons es va concloure en el debat.
viernes 14 de noviembre de 2008
TOT DÉU A L´EXPOSICIÓ DEL MESTRE PLANA!!!!!!!
El fotògraf berguedà Jordi Plana estrena a Berga l'exposició Out.
A partir del proper divuit de novembre i fins a mitjans de gener'09 al Frankfurt Berga (c/ de la indústria, 34) es podrà veure el nou muntatge de Jordi Plana.
El nou projecte de Jordi Plana es presenta amb format Polaroid i segons el mateix autor: "el fet de ser amb Polaroid, no és res més que una demostració de romanticisme envers el món de la fotografia analògica i amb un petit ull crític dirigit cap al format digital". D'aquesta manera el fotògrafmostra un total de deu instantànies sense cap tipus de manipulació ni retoc però sense deixar de banda la delicada estètica que ja forma part de l'estil de Plana.
Prenent com a referència la paraula Out el fotògraf juga no tant sols amb les imatges i en l'espai on es contextualitzen, sinó també amb l'espectador el qual de manera automàtica i reiterativa passa a formar part de l'inici de l'acció In de l'exposició.
Les instantànies ubicades dins d'un lavabo, mostren sense cap tipus de pudor a un total de deu voluntaris i voluntàries que van posar davant la càmera del fotògraf, donant com a resultat una frescor i un passotisme no tan sols a l'estètica i contingut sinó també amb el seu format.
Jordi Plana torna a Berga després d'un llarg període de no presentar cap projecte a títol individual. Tot i això, no s'ha aturat i ha treballat en nombrosos i interessants projectes particulars com els dels músics i artistes Carles Casas, Roger Mas, Enric Pla i Montferrer, Carles Canal, a part de col·laborar amb konvent punt zero i amb la companyia Tràfec-teatre.
Amb un arxiu de més de 20.000 fotografies de viatges i principalment de gent de carrer, Plana utilitza la fotografia com a mitjà d'expressió, realitzant muntatges audiovisuals que el du a participar a importants festivals internacionals i a poder ser nomenat millor realitzador d'audiovisuals de l'any 2001 a Bèlgica, tot i que actualment decideix desmarcar-se d'aquest camp i introduir-se plenament a la fotografia, emprant el cos humà com a principal element comunicador. D'aquest interès creixent envers la nuesa humana neix el projecte Ànimes (2007) i Ànimes II (2008) ambdós presentats a konvent punt zero de Cal rosal.
L'exposició Out forma part del projecte "l'art de poques flors" organitzades per moviment punt zero els quals es fan càrrec de la gestió i comissariat d'almenys sis exposicions anuals al Frankfurt Berga així com també de la Font del Balç de Casserres prop Gironella.
A partir del proper divuit de novembre i fins a mitjans de gener'09 al Frankfurt Berga (c/ de la indústria, 34) es podrà veure el nou muntatge de Jordi Plana.
El nou projecte de Jordi Plana es presenta amb format Polaroid i segons el mateix autor: "el fet de ser amb Polaroid, no és res més que una demostració de romanticisme envers el món de la fotografia analògica i amb un petit ull crític dirigit cap al format digital". D'aquesta manera el fotògrafmostra un total de deu instantànies sense cap tipus de manipulació ni retoc però sense deixar de banda la delicada estètica que ja forma part de l'estil de Plana.
Prenent com a referència la paraula Out el fotògraf juga no tant sols amb les imatges i en l'espai on es contextualitzen, sinó també amb l'espectador el qual de manera automàtica i reiterativa passa a formar part de l'inici de l'acció In de l'exposició.
Les instantànies ubicades dins d'un lavabo, mostren sense cap tipus de pudor a un total de deu voluntaris i voluntàries que van posar davant la càmera del fotògraf, donant com a resultat una frescor i un passotisme no tan sols a l'estètica i contingut sinó també amb el seu format.
Jordi Plana torna a Berga després d'un llarg període de no presentar cap projecte a títol individual. Tot i això, no s'ha aturat i ha treballat en nombrosos i interessants projectes particulars com els dels músics i artistes Carles Casas, Roger Mas, Enric Pla i Montferrer, Carles Canal, a part de col·laborar amb konvent punt zero i amb la companyia Tràfec-teatre.
Amb un arxiu de més de 20.000 fotografies de viatges i principalment de gent de carrer, Plana utilitza la fotografia com a mitjà d'expressió, realitzant muntatges audiovisuals que el du a participar a importants festivals internacionals i a poder ser nomenat millor realitzador d'audiovisuals de l'any 2001 a Bèlgica, tot i que actualment decideix desmarcar-se d'aquest camp i introduir-se plenament a la fotografia, emprant el cos humà com a principal element comunicador. D'aquest interès creixent envers la nuesa humana neix el projecte Ànimes (2007) i Ànimes II (2008) ambdós presentats a konvent punt zero de Cal rosal.
L'exposició Out forma part del projecte "l'art de poques flors" organitzades per moviment punt zero els quals es fan càrrec de la gestió i comissariat d'almenys sis exposicions anuals al Frankfurt Berga així com també de la Font del Balç de Casserres prop Gironella.
A NO FALTAR-HI!!!!!!!!!!!!
El proper dissabte 22 de novembre moviment punt zero obrirà les portes de l'antic bar-restaurant pedrafosca de Berga amb el nou projecte club.
moviment punt zero convertirà l'espai del bar-restaurant pedrafosca en un club motel de carretera. El lloc s'ha escollit pel seu peculiar encant a nivell arquitectònic i estètic, que tot i estar ubicat a una ciutat amb més de quinze mil habitants, pot recordar a un espai inert al costat de qualsevol carretera direcció al poble més recòndit.
club serà música, llibres, imatges i gastronomia amb la principal excusa de la presentació del llibre-catàleg de la tercera edició de konvent punt zero (2008) de Cal Rosal realitzat pel fotògraf jordi plana i a part també hi tindrà lloc la commemoració mundial de la gala de diaporames (projecció d'imatges d'imatges estàtiques -antigues diapositives- sincronitzades amb so).
A club també hi tindrà lloc el vernissage a càrrec de pep pujols, així com la sessions musicals i experimentals en directe de la comunidäd i dj's the ego.
La comunidäd és un col.lectiu que va ser format l'any 2003, després de les primeres vivències en la cultura electrònica dels seus membres. El col·lectiu va néixer per difondre aquesta cultura en tots els aspectes: la música, la tecnología, l'escenografia, els flyers, l'hedonisme, l'essència underground. http://www.myspace.com/lacomunidadgironella
Dj's the ego (Guatemala) actualment estableix el camp base a barcelona des d'on treballa la música i es mou per tot Catalunya. diego moreno (the ego) treballa amb les pròpies bases dins de l'electrònica experimental i els sons obscurs. El dj's a participat a diversos festivals com l'Austrian Video art & Electronic. http://www.myspace.com/djdiegomoreno
L'altre punt importat per moviment punt zero és el fet de recuperar edificis de la memòria social per mostrar una visió elegant i inhòspita de llocs completament oblidats, els quals amb molt pocs recursos es poden reutilitzar i convertir-se en espais dinàmics o funcionar com a motors d'art, especialment en les comarques de la Catalunya central on els espais enrunats s'acumulen i es destrossen, mentre les institucions abandonen a la població de la vessant més creativa i artística, amb el retòric manifest de la manca de sales i espais adequats.
La Diaporama Gala Tour és una iniciativa promoguda per Photoclub GHAPHE de France i que va escollir a jordi plana amb la col·laboració de moviment punt zero, com a representants per dur a terme la manifestació Gala Tour d'audiovisuals a Berga, convertint la capital berguedana en la única ciutat a nivell estatal on es realitzarà i de manera simultània conjuntament amb 23 ciutats més distribuïdes per una vintena de països a nivell mundial. Els diaporames que es projectaran procedeixen d'una trentena d'autors d'arreu del món.
(http://www.diaporamagalatour.com/).
http://www.puntzero.org/
http://www.myspace.com/konventpuntzero-- informa'ns i multiplica't
moviment punt zero convertirà l'espai del bar-restaurant pedrafosca en un club motel de carretera. El lloc s'ha escollit pel seu peculiar encant a nivell arquitectònic i estètic, que tot i estar ubicat a una ciutat amb més de quinze mil habitants, pot recordar a un espai inert al costat de qualsevol carretera direcció al poble més recòndit.
club serà música, llibres, imatges i gastronomia amb la principal excusa de la presentació del llibre-catàleg de la tercera edició de konvent punt zero (2008) de Cal Rosal realitzat pel fotògraf jordi plana i a part també hi tindrà lloc la commemoració mundial de la gala de diaporames (projecció d'imatges d'imatges estàtiques -antigues diapositives- sincronitzades amb so).
A club també hi tindrà lloc el vernissage a càrrec de pep pujols, així com la sessions musicals i experimentals en directe de la comunidäd i dj's the ego.
La comunidäd és un col.lectiu que va ser format l'any 2003, després de les primeres vivències en la cultura electrònica dels seus membres. El col·lectiu va néixer per difondre aquesta cultura en tots els aspectes: la música, la tecnología, l'escenografia, els flyers, l'hedonisme, l'essència underground. http://www.myspace.com/lacomunidadgironella
Dj's the ego (Guatemala) actualment estableix el camp base a barcelona des d'on treballa la música i es mou per tot Catalunya. diego moreno (the ego) treballa amb les pròpies bases dins de l'electrònica experimental i els sons obscurs. El dj's a participat a diversos festivals com l'Austrian Video art & Electronic. http://www.myspace.com/djdiegomoreno
L'altre punt importat per moviment punt zero és el fet de recuperar edificis de la memòria social per mostrar una visió elegant i inhòspita de llocs completament oblidats, els quals amb molt pocs recursos es poden reutilitzar i convertir-se en espais dinàmics o funcionar com a motors d'art, especialment en les comarques de la Catalunya central on els espais enrunats s'acumulen i es destrossen, mentre les institucions abandonen a la població de la vessant més creativa i artística, amb el retòric manifest de la manca de sales i espais adequats.
La Diaporama Gala Tour és una iniciativa promoguda per Photoclub GHAPHE de France i que va escollir a jordi plana amb la col·laboració de moviment punt zero, com a representants per dur a terme la manifestació Gala Tour d'audiovisuals a Berga, convertint la capital berguedana en la única ciutat a nivell estatal on es realitzarà i de manera simultània conjuntament amb 23 ciutats més distribuïdes per una vintena de països a nivell mundial. Els diaporames que es projectaran procedeixen d'una trentena d'autors d'arreu del món.
(http://www.diaporamagalatour.com/).
http://www.puntzero.org/
http://www.myspace.com/konventpuntzero-- informa'ns i multiplica't
POEMA ESCRIT i PORTA PINTADA (Grifoll)
Yo quería escribir la canción más hermosa del mundo.
(J. Sabina)
L´enterramorts de Peter Pan, vull ser,
que s´ha fet gran i mana massa,
ningú, que és tothom més tú
i amb tú volar
fins el païs de Sempremés, que el temps no existeix
i un pagès d´aquells que pasturen i no pasteuritzen, que passen del tema.
I el conill del mag i la bomba fallída,
la corrent de no caure-hi, que enrampa,
un paper amb el teu nom
i que un nen en faci un avió que aterri al meu mar,
l´humil que guanya en humiltat, que s´ho ha currat
i una bola del món que fa llum a la por i desespanta,
el peix al qual li mossegues la cua
i també el teu drapaire,
trobar-te tot el que plagui en un plis i a la carta,
el que ho fa tan bé com sap, que així déu no em demani res
i sempre es doni per guanyada la batalla,
encara que ni hi hagi carn a la patata enmascarada,
que li caigui la màscara a tothom
i d´un tir ser-ne el tallar-se-li el vent a la bala.
Ser, també qui mai no se´n cansa
i aquest que passa de curt per la plaça
i el teu dol de vacançes
i el teu gol desmuntant del Big ben, el rellotge,
la clau de lluna, el sol bemol i el xiulet del correquevelapasma.
I vull ser tantes coses per poder-ne fer tantes…
Ser el qui perd perque guanyin les dames,
-amb aquest saber-me que tinc de lesbiana atrapada en cos d´home-
i aquella joguina inexistent d´aquell nen que no en té
i se la fa amb un cordill i una branca,
ser el qui, per a vosaltres fos
i així no fondre´m mai fonent-me sempre amb vosaltres,
i el vers que es queda una estona a la boca
i del sud,
l´home llop que es mossega una cama, i despres l´altra,
fins que acaba llop llop i no ataca als cabrits ni als vedells,
que és d´herba fumada
però, tot s´ha de dir, a la caputxeta vermella si que l´espía a vegades,
moltes vegades…sempre l´espía.
L´hora d´anar a fer allò que tan et ve de ganes
i, a sobre, va i guanyes. Voldría que guanyessis sempre,
no que et fos fácil o se´t fes llarga la molt batalla,
però que sempre, i sempre era ahir, és demà, és ara,
la guanyessis, l´estiguis guanyant, la batalla.
De fet, resumint, em sembla que l´únic que vull ser
és un dels que et veu sempre guanyant la batalla.
Grifoll
13 Novembre del 2008.
Casserres.
(J. Sabina)
L´enterramorts de Peter Pan, vull ser,
que s´ha fet gran i mana massa,
ningú, que és tothom més tú
i amb tú volar
fins el païs de Sempremés, que el temps no existeix
i un pagès d´aquells que pasturen i no pasteuritzen, que passen del tema.
I el conill del mag i la bomba fallída,
la corrent de no caure-hi, que enrampa,
un paper amb el teu nom
i que un nen en faci un avió que aterri al meu mar,
l´humil que guanya en humiltat, que s´ho ha currat
i una bola del món que fa llum a la por i desespanta,
el peix al qual li mossegues la cua
i també el teu drapaire,
trobar-te tot el que plagui en un plis i a la carta,
el que ho fa tan bé com sap, que així déu no em demani res
i sempre es doni per guanyada la batalla,
encara que ni hi hagi carn a la patata enmascarada,
que li caigui la màscara a tothom
i d´un tir ser-ne el tallar-se-li el vent a la bala.
Ser, també qui mai no se´n cansa
i aquest que passa de curt per la plaça
i el teu dol de vacançes
i el teu gol desmuntant del Big ben, el rellotge,
la clau de lluna, el sol bemol i el xiulet del correquevelapasma.
I vull ser tantes coses per poder-ne fer tantes…
Ser el qui perd perque guanyin les dames,
-amb aquest saber-me que tinc de lesbiana atrapada en cos d´home-
i aquella joguina inexistent d´aquell nen que no en té
i se la fa amb un cordill i una branca,
ser el qui, per a vosaltres fos
i així no fondre´m mai fonent-me sempre amb vosaltres,
i el vers que es queda una estona a la boca
i del sud,
l´home llop que es mossega una cama, i despres l´altra,
fins que acaba llop llop i no ataca als cabrits ni als vedells,
que és d´herba fumada
però, tot s´ha de dir, a la caputxeta vermella si que l´espía a vegades,
moltes vegades…sempre l´espía.
L´hora d´anar a fer allò que tan et ve de ganes
i, a sobre, va i guanyes. Voldría que guanyessis sempre,
no que et fos fácil o se´t fes llarga la molt batalla,
però que sempre, i sempre era ahir, és demà, és ara,
la guanyessis, l´estiguis guanyant, la batalla.
De fet, resumint, em sembla que l´únic que vull ser
és un dels que et veu sempre guanyant la batalla.
Grifoll
13 Novembre del 2008.
Casserres.
viernes 7 de noviembre de 2008
FLORS I FEMS (blanCalluM)
FLORS I FEMST’escomet un eixam de mosques sàvies. Un no sé que, no de grills, sinó de mosques, migparteix cada teu vers. Et ve per astre o per desastre aquest brunzir d’amic eixam: l’èpic errant. La seva gesta és la del vent i sa glòria és la prunera. Tu, l’enamorat de l’ocellàs sobrevolant prunes i vent. Li fas un lai de sopa antiga a aquesta reina de l’eixample. Una gavina té el seu lloc davant ta casa i t’ho veu tot: el desesper, la histèria vella, el plor real, l’art a l’amor i aquest nan fent-te senyals. I pateixes, sí, pateixes fins fruit adobant-li amb llengua rara el que no diu: l’actitud i la tramoia del ser poc prô ser-ho amb tot. Tot és buit, callat, no hi ha res i t’escomet un eixam de mosques sàvies. La cerimònia de l’enyor de no saber-les t’és aspra joia i por sens fi. Persisteix l’alè coral de l’insistir que hi ha a les ales. Llur saber travessa mars i masos vells, piles de fems i flors obertes. Des del subsòl al més pur èter hi ha l’espai de lloc-per-moure’s. Se’t fa santa aquesta espera. Càntic vivent, vela llatina, fosca energia, la de la llum.
blanCalluM
6
11
8
miércoles 5 de noviembre de 2008
.jpg)
domingo 2 de noviembre de 2008
Dijous tots a la UAB (posts més avall, més informació)
Torneig poèticDe 12 h 15 h a XX
Aula de poesia UB José Arcediano, Javier Carnicer, Eduard Sanahuja, Paco Cantero, Jordi Virallonga, Juan Carlos Peña, Jahel Virallonga, Clara Comas,.…
Quarkpoesia de la UAB Quàntiques!Laia Martínez, Blanca Vidal, Anna Ballbona, Anna Lacruz, Anna Miralpeix, Txell Pucurull, Iria Fernàndez…+ Eduard Carmona, Jordi Nopca, Jaume Pons, Joan Vinuesa…)
Crapulístics, empestats, canalles i CIA (Enric Cassases, Josep Grifoll, Tomàs Arias, Pau Vadell, Carles M. Sanuy, Josep Pedrals, Jordi Boladeras, Moisés Galindo, Mateo Rello, Pedro Cano…)
Professors UAB:Xavier Xarles, Jordi Julià, Francesc Parcerisas, Joaquim Sala, Ramon Farrés, Anna Aguilar-Amat, Jaume Terradas, Antoni Ferragut, David Jou…
jueves 23 de octubre de 2008
TRAFECTEATRE II
El grup berguedà Tràfec-Teatre comença una petita gira que portarà l'espectacle Federic...A a diferents punts de la geografia catalana i espanyola.Arbúcies, Granollers, Alcora (Castelló), Alegria-Dulantzi (Vitòria-Gazteiz) són algunes de les poblacions que podran veure l'espectacle de Tràfec-Teatre.
La primera data serà el proper dissabte 25 d'octubre a Arbúcies dins del festival PrAAT'08.
Els premis de teatre Praat, d'Arbúcies –organitzats pel Teatre Centre i la companyia Xcèntric, de la localitat selvatana, que van néixer l'any 2005– han fet un salt qualitatiu en l'edició d'aquest any, que comença demà.
Aquest cop es dóna entrada a propostes professionals però independents, és a dir, grups amb dificultats per aconseguir entrar en les programacions estables o grups que tot just inicien la seva trajectòria, després d'una època en què els seus membres han estat cursant estudis o actuaven com a amateurs. (www.teatrecentre.net/praat).
Un altre actuació destacada és la que tindrà lloc el 28 de novembre a Granollers dins l'acte d'entrega de premis literaris de la XIX FESTA DE LES LLETRES CATALANES DEL VALLÈS ORIENTAL organitzada per Òmnium Cultural on Tràfec-Teatre escenificarà dues escenes de les obres de Mots Morts i Federic...A (l'actual).
L'espectacle Federic...A que es va presentar a Berga el passat abril, és una adaptació i viatge a través del món poètic i femení de Federico G. Lorca. Una dramatúrgia construïda a partir del desig ,per part de Lorca, de tenir fills, i presentada pels seus propis personatges com Yerma, Bernarda Alba i la Nòvia.
Federic...A segueix la línia que el grup ha establert des dels seus inicis ja fa 16 anys, la fusió del teatre gestual i experimental on per dur a terme el minuciós treball i les parts més flamenques, la companyia s'ha endinsat dins la cultura andalusa, assistint al llarg de més d'un any i mig, a classes de flamenc dirigides per la bailaora Pepi Portales.
Federic...A és una adaptació del món poètic i femení de Federico G. Lorca i que el grup construeix amb abundants tocs surrealistes i expressionistes, juntament amb les imaginàries filles de Lorca, el desig inabastable de tenir filles per part de l'escriptor.
Tràfec-teatre es mostra elegant i amb uns quadres escenogràfics pictòrics de luxe. Cal destacar que el grup és amateur però el treball podria ser fet per un grup professional digne de qualsevol escenari català.
Al muntatge hi participen els cincs actors i actrius habituals i un equip tècnic format per més d'una desena de persones les quals han creat un espectacle delicat i minuciós, però amb tota l'empremta i energia de Tràfec-teatre.
La música també dibuixa l'eix central de Federic...A. Gran part d'aquesta va a càrrec de les mans del grup també berguedà Usaraks que toca en directe durant una part de l'espectacle. Es pot arribar a dir que Usaraks és una de les formacions musicals amb més carisma i història del berguedà, els quals han treballat i mimat els temes del muntatge. El grup musical deixa empremta a l'espectacle. El grup és se'ns dubte una de les bandes amb més carisma del berguedà. La vida i miracles d'aquesta banda podria omplir llibres i llibres de la història musical de la comarca. Els orígens d'Usaraks es remunten a principis dels anys 80 amb el grup Johnny Passagana. La fi d'aquest grup dóna pas al projecte personal d'en Carles Sitges, Usaraks Parade. Els actuals membres d'Usaraks tenen una presència puntual en les maquetes, editades durant aquesta època ( Carta a Andrés, Usaraks Parade... ), i acompanyat a la banda de suport durant els directes.
Igualment per aquesta ocasió Tràfec-Teatre s'ha acompanyat dels músics de nivell com Carles Cases el qual ha participat en les bandes sonores de films com Amic amat de Ventura Pons, Camarón de Jaime Chávarri i Darkness de Jaume Balagueró .
Tot plegat un impressionant treball fet amb persones amb la intenció que l'expressió formi part íntegra del propi dia a dia. Federic...A és un minuciós i delicat espectacle que no deixa indiferent. La contundent i a la vegada delicada posada en escena, així com escenografia i música, fa intuir que és necessari veure-la més d'una vegada per tal que l'espectador pugui observar detalladament l'obra i poder degustar llargament del que el grup proposa.
cartell: Ariadna Fígols
fotografies i audiovisuals: Jordi plana
miércoles 22 de octubre de 2008
MONTSE GRIFOLL i PEP MOLLAR dins el cicle SENSUALS
Aquest dissabte, a Crist rei, Montse Grifoll i Pep Mollar, van protagonitzar aquesta performance dins el cicle TOCATS DE LLETRA, que en aquesta edició duu per títol SENSUALS.I més: aquest dissabte Trafec Teatre a ARBÚCIES. consulteu la pàgina i no us ho perdeu, que de veritat, val la pena: http://www.trafecteatre.net/
A FONDO (BLANCALLUM)
no les mos doneu forneres,
d'aquelles com cerol;
dau-les-mos de ses primeres
que traguéreu an es sol.
cançó que cantaven els al·lots, fadrins o dones pobres quan anàven a captar figues seques a les possessions i cases de les viles mallorquines el dissabte de Ram.
A FONDO
Mitja virtut despunta ardida un diumenge al dematí
quan anant calàbria amunt m’aturo en sec.
Una vetusta adrogueria em diu que sí, que hi entri a fondo.
Obro la porta, penso l’efecte d’haver-ho fet
i compro figues dels Hostalets...
blanCalluM
22
10
08
d'aquelles com cerol;
dau-les-mos de ses primeres
que traguéreu an es sol.
cançó que cantaven els al·lots, fadrins o dones pobres quan anàven a captar figues seques a les possessions i cases de les viles mallorquines el dissabte de Ram.
A FONDO
Mitja virtut despunta ardida un diumenge al dematí
quan anant calàbria amunt m’aturo en sec.
Una vetusta adrogueria em diu que sí, que hi entri a fondo.
Obro la porta, penso l’efecte d’haver-ho fet
i compro figues dels Hostalets...
blanCalluM
22
10
08
martes 14 de octubre de 2008
miércoles 8 de octubre de 2008
GRIFOLL (POEMA I MUNTATGE FOTOGRÀFIC)
Segreguem onades excitades
de vapors com trens d´anhels
xopant-ho tot i no ho farem mai més el llit,
i jo em capbussare a la teva panxa,
tu em lleparas l´orella
i dansarem fins que se´ns trenquin els ossos.
Inventarem invents de maduixa
mentre ens atraquem els sexes a batzegades
i a fora es posa a ploure.
En acabat,
de la boca ens en sortiran papallones de cristall.
Més sobre la festa major de la UAB (VISCA L´ENRIC!!!)
Benvolguts amics,Festa Major de la UAB, dijous 6 de novembre.
Davant del Cinema de 12 h a 15 h
com cada any tindrem un espai reservat davant del Cinema de la UAB per fer tres hores de recitació. (Esperem que enguany estigui ennuvolat). Dins de l'esperit d'uniVersos, projecte que coordina les Aules de Poesia dels Països Catalans, els poetes han estat proposats per l'Aula de Poesia de la UB i QUARKpoesia de la UAB. Hem afegit un apartat denominat Crapulístics, entenent el terme en el millor sentit, per incloure poetes que no estan vinculats directament a cap de les Aules, i en l'esperit d'integració de la universitat amb l'exterior i el món real.
Per petició d'Enric Casasses hem matisats el darrer apartat i ara s'intitula "Crapulístics, empestats, canalles i CIA". Sembla que així recull millor el ventall de moviments contemporanis.
Torneig poètic
De 12 h 15 h a XX
Aula de poesia UB
José Arcediano, Javier Carnicer, Eduard Sanahuja, Paco Cantero, Jordi Virallonga, Juan Carlos Peña, Jahel Virallonga, Clara Comas,.…
Quarkpoesia de la UAB
Quàntiques!
Laia Martínez, Blanca Vidal, Anna Ballbona, Anna Lacruz, Anna Miralpeix, Txell Pucurull, Iria Fernàndez…
+ Eduard Carmona, Jordi Nopca, Jaume Pons, Joan Vinuesa…)
Crapulístics, empestats, canalles i CIA (Enric Cassases, Josep Grifoll, Tomàs Arias, Pau Vadell, Carles M. Sanuy, Josep Pedrals, Jordi Boladeras, Moisés Galindo, Mateo Rello, Pedro Cano…)
Professors UAB:
Xavier Xarles, Jordi Julià, Francesc Parcerisas, Joaquim Sala, Ramon Farrés, Anna Aguilar-Amat, Jaume Terradas, Antoni Ferragut, David Jou…
Davant del Cinema de 12 h a 15 h
com cada any tindrem un espai reservat davant del Cinema de la UAB per fer tres hores de recitació. (Esperem que enguany estigui ennuvolat). Dins de l'esperit d'uniVersos, projecte que coordina les Aules de Poesia dels Països Catalans, els poetes han estat proposats per l'Aula de Poesia de la UB i QUARKpoesia de la UAB. Hem afegit un apartat denominat Crapulístics, entenent el terme en el millor sentit, per incloure poetes que no estan vinculats directament a cap de les Aules, i en l'esperit d'integració de la universitat amb l'exterior i el món real.
Per petició d'Enric Casasses hem matisats el darrer apartat i ara s'intitula "Crapulístics, empestats, canalles i CIA". Sembla que així recull millor el ventall de moviments contemporanis.
Torneig poètic
De 12 h 15 h a XX
Aula de poesia UB
José Arcediano, Javier Carnicer, Eduard Sanahuja, Paco Cantero, Jordi Virallonga, Juan Carlos Peña, Jahel Virallonga, Clara Comas,.…
Quarkpoesia de la UAB
Quàntiques!
Laia Martínez, Blanca Vidal, Anna Ballbona, Anna Lacruz, Anna Miralpeix, Txell Pucurull, Iria Fernàndez…
+ Eduard Carmona, Jordi Nopca, Jaume Pons, Joan Vinuesa…)
Crapulístics, empestats, canalles i CIA (Enric Cassases, Josep Grifoll, Tomàs Arias, Pau Vadell, Carles M. Sanuy, Josep Pedrals, Jordi Boladeras, Moisés Galindo, Mateo Rello, Pedro Cano…)
Professors UAB:
Xavier Xarles, Jordi Julià, Francesc Parcerisas, Joaquim Sala, Ramon Farrés, Anna Aguilar-Amat, Jaume Terradas, Antoni Ferragut, David Jou…
TRIO (LAIA MARTINEZ i LOPEZ)
Posem per cas que em trobo al mig
de la situació més incorrecta
i allunyada de la moral,
d’una geometria oberta,
d’un orgasme extra-oficial
i la penetració perfecta.
Donem per fet que jo he escollit,
que he obert de bat a bat el cercle
de la teva rutina vital,
provincianament solemne,
humanament animal,
i que ara no sé com es tenca.
Prenguem per cert que et sé el desig
de quan enfiles l’escaleta,
regalimant-te pel camal
i deixes que et llepi la pena
i t’apagui la consciència
de tot allò que és terranal.
Tinguem per secret que he caigut al parany
d’enamorar-me dels dies bons,
al pecat no gens original
de desitjar allò que no es pot.
GRIFOLL, FOTOGRAFIES (cliqueu sobre l´enllaç per veure el video)
Aquestes fotografies estan fetes a la fàbrica del costat del KONVENT.ZERO, la fàbrica que el mestre Pep Espelt (fàbrica d´idees) em va mostrar fent tot un recorregut turístico-recreatiu que encara em te la creativitat inflada. Per això la mostra que ara veureu -mostra experimentovirtual exposada a la sala més estrambòtica de l´inconscient-, està dedicada a ell. Gràcies Compadre!!!
BLANCALLUM (EN PRINCIPI, SENSE HAVER-HO COMPROVAT EN LA PRÀCTICA)
Puja un vòmit de miralls
des del fetge malaltís
d’un quasi mort -només de nervi-.
Ha matat el rostre fred
del sentiment
i l’ha cobert de joncs i llot.
Amb fems elèctrics, corrosius
i ferroviaris
abona l’erm del lloc-és-nou.
L’assalta un afer complicadíssim:
segons l’humor del gat més vell
del veïnat, varia el color
que emet el fruit del cirerer.
Llavors se’n riu, ah!
dels seus espasmes.
blanCalluM
Biblioteca de Catalunya
7
10
8
des del fetge malaltís
d’un quasi mort -només de nervi-.
Ha matat el rostre fred
del sentiment
i l’ha cobert de joncs i llot.
Amb fems elèctrics, corrosius
i ferroviaris
abona l’erm del lloc-és-nou.
L’assalta un afer complicadíssim:
segons l’humor del gat més vell
del veïnat, varia el color
que emet el fruit del cirerer.
Llavors se’n riu, ah!
dels seus espasmes.
blanCalluM
Biblioteca de Catalunya
7
10
8
martes 7 de octubre de 2008
Festa Major de la UAB, dijous 6 de novembre.
Festa Major de la UAB
Torneig poètic
De 12 h 15 h a XX
Aula de poesia UB
(José Arcediano, Javier Carnicer, Eduard Sanahuja, Paco Cantero, Jordi Virallonga, Juan Carlos Peña, Jahel Virallonga, Clara Comas,.…)
Quarkpoesia de la UAB
Quàntiques!
Laia Martínez, Blanca Vidal, Anna Ballbona, Anna Lacruz, Anna Miralpeix, Txell Pucurull, Iria Fernàndez
+ Eduard Carmona, Jordi Nopca, Jaume Pons, Joan Vinuesa…)
Crapulístics (Enric Cassases, Josep Grifoll, Tomàs Arias, Pau Vadell, Carles M. Sanuy, Josep Pedrals, Jordi Boladeras, Moisés Galindo, Mateo Rello, Pedro Cano…)
Professors UAB:
Xavier Xarles, Jordi Julià, Francesc Parcerisas, Joaquim Sala, Ramon Farrés, Anna Aguilar-Amat, Jaume Terradas, David Jou
Torneig poètic
De 12 h 15 h a XX
Aula de poesia UB
(José Arcediano, Javier Carnicer, Eduard Sanahuja, Paco Cantero, Jordi Virallonga, Juan Carlos Peña, Jahel Virallonga, Clara Comas,.…)
Quarkpoesia de la UAB
Quàntiques!
Laia Martínez, Blanca Vidal, Anna Ballbona, Anna Lacruz, Anna Miralpeix, Txell Pucurull, Iria Fernàndez
+ Eduard Carmona, Jordi Nopca, Jaume Pons, Joan Vinuesa…)
Crapulístics (Enric Cassases, Josep Grifoll, Tomàs Arias, Pau Vadell, Carles M. Sanuy, Josep Pedrals, Jordi Boladeras, Moisés Galindo, Mateo Rello, Pedro Cano…)
Professors UAB:
Xavier Xarles, Jordi Julià, Francesc Parcerisas, Joaquim Sala, Ramon Farrés, Anna Aguilar-Amat, Jaume Terradas, David Jou
KINZENA POETIKA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS
COMENÇA LA KINZENA POETIKA DE VILAFRANCA DEL PENEDÈS
DES DEL 13 AL 26 D'OCTUBRE www.kpoetika.cat
dilluns 13 Santi Borrell i Anna Llach
dimarts 14 Albert Roig
dimercres 15 Gerard Horta "La balada..."
dijous 16 Pere Rovira i Pere Figueras
divendres 17 Enric Casasses i Blanca Llum
dissabte 18 Anna Maluquer i Big Band Valona
diumenge 19 DESCANS SETMANAL
dilluns 20 Jaume C. Pons i Emili Sánchez
dimarts 21 Manuel Clot "Somiava que...2
dimecres 22 Baudelaire.... per Jordi Llovet
dijous 23 Silvie Rothkovic i Tomàs Arias
divendres 24 Laia Martínez i Eduard Carmona
dissabte 25 Roque Dalton... per Antonio Becerro
Agustí Bartra... per Labatuzca
diumenge 26 Cabaret Voltaire...
AMOR I MÉS AMOR I SEMPRE AMOR
DES DEL 13 AL 26 D'OCTUBRE www.kpoetika.cat
dilluns 13 Santi Borrell i Anna Llach
dimarts 14 Albert Roig
dimercres 15 Gerard Horta "La balada..."
dijous 16 Pere Rovira i Pere Figueras
divendres 17 Enric Casasses i Blanca Llum
dissabte 18 Anna Maluquer i Big Band Valona
diumenge 19 DESCANS SETMANAL
dilluns 20 Jaume C. Pons i Emili Sánchez
dimarts 21 Manuel Clot "Somiava que...2
dimecres 22 Baudelaire.... per Jordi Llovet
dijous 23 Silvie Rothkovic i Tomàs Arias
divendres 24 Laia Martínez i Eduard Carmona
dissabte 25 Roque Dalton... per Antonio Becerro
Agustí Bartra... per Labatuzca
diumenge 26 Cabaret Voltaire...
AMOR I MÉS AMOR I SEMPRE AMOR
viernes 3 de octubre de 2008
continuant amb el projecte "POBLE POEMA"
Com ja haureu vist i llegit en post anteriors, aquest "projecte" pretèn revifar espais somorts, defensant l´alegria que tenien els boscos de Casserres abans dels incendis del 1994. Aquest el podreu trobar seguint el camí que hi ha anant a la Barraca (davant trencant de Fonollet), pasada la casa, aproximadament a uns 2km.
MASTURBACIÓ (GRIFOLL)
M´untes de patinar-hi
fins que poemo
com poemo ara, sol,
amb el teu cor als dits,
bategant.
Grifoll. Tardor 2008.
fins que poemo
com poemo ara, sol,
amb el teu cor als dits,
bategant.
Grifoll. Tardor 2008.
miércoles 1 de octubre de 2008
ENRIC CASASSES. Recital aquest dissabte a LA BOMBETA
Aquest dissabte 4 d'oct. a les 18,30, recital d'enric casasses a'La bombeta'Associació d'art i cultura.http://labombeta.blogspot.com/ (aquí hi ha el programa, fan o fem tota una festa).És al carrer Lluís Duran nº 109, a Mollet del Vallès. (Molt a prop de l'estació Mollet-St.Fost).
18:30hPoesia, a càrrec d’Enric Casasses
18:30hPoesia, a càrrec d’Enric Casasses
ENRIC CASASSES FIGUERES, nat a Barcelona el 1951, avantpassat dels trobadors, hereu i còmplice -en poesia- d’Enric Casassas i Simó (1920-2000), i poeta per decisió pròpia, escriu contra els grans públics, contra les misses multitudinàries, contra els exèrcits, contra els capitals, contra els poders, contra les visions acadèmiques de l’escriure, contra els desplantejaments mediàtics de la cultura, contra totes les formes de propaganda i contra les certituds obligatòries. El poeta busca les veritats i no para de trobar maneres noves d’equivocar-se. Vol poemes que no s’estiguin mai quiets, com els troncs dels pins, com els pulmons humans, com la nostra galàxia, que és petita, comunicativa i feinera com una formiga.
martes 30 de septiembre de 2008
INSTAL.LACIÓ (GRIFOLL) Konvent.Zero 2008 (cliqueu per veure el video)
Aquesta és un petit resum de la instal.lació que vaig fer aquest any pel Konvent.Zero amb una intenció crítica, però subtil a la vegada, en contra de tota mena de discriminació.
domingo 28 de septiembre de 2008
AMENAÇA DE BOMBA (GRIFOLL)
AMENAÇA DE BOMBA
Si no m´afanyo
t´haure d´esperar
i un ball d´agulles de rellotge
en aquests temps que corren
és com dormir amb un despertador sota el coixí
(seguidament
l´home penja el telèfon,
surt de la cabina,
es posa les mans a les butxaques de la gabardina
i desapareix en la foscor).
Si no m´afanyo
t´haure d´esperar
i un ball d´agulles de rellotge
en aquests temps que corren
és com dormir amb un despertador sota el coixí
(seguidament
l´home penja el telèfon,
surt de la cabina,
es posa les mans a les butxaques de la gabardina
i desapareix en la foscor).
Grifoll
viernes 26 de septiembre de 2008
Ελληνική γλώσσα (de J. GRIFOLL)
les gotes de la pluja son cordills tensats
que es trenquen en l´aire
i ens xopen enmig del poema follant
en un riu de tritons
d´aigua més dolça que xocolata desfeta
quan regalima el melindru
i jo t´acarono les cuixes a veure si pons un ou blau
que en farem una truita al melic més torrat
les llengues passegen reinventant-nos
la pell l´un de l´altre
ens anem vernissant
et penetren els versos més àcids dels poemas més cítrics
sí: tinc una misió en aquesta vida
és la de boxejar amb el teu clítoris i fer-te guanyar
FLAIX
has vist? era un meteorit
capbussant-se en l´atmosfera: demana un desig
que es trenquen en l´aire
i ens xopen enmig del poema follant
en un riu de tritons
d´aigua més dolça que xocolata desfeta
quan regalima el melindru
i jo t´acarono les cuixes a veure si pons un ou blau
que en farem una truita al melic més torrat
les llengues passegen reinventant-nos
la pell l´un de l´altre
ens anem vernissant
et penetren els versos més àcids dels poemas més cítrics
sí: tinc una misió en aquesta vida
és la de boxejar amb el teu clítoris i fer-te guanyar
FLAIX
has vist? era un meteorit
capbussant-se en l´atmosfera: demana un desig
Grifoll
TEMPUS (GRIFOLL)
La vida encara em do´n gas,
em menjo el formatge de les rateres
i a sobre surto per l´altre forat.
De fet, sóc molt més que feliç, aixi que no,
no en tic cap queixa Senyora Mort
al contrari. M´hi quedo un temps més.
em menjo el formatge de les rateres
i a sobre surto per l´altre forat.
De fet, sóc molt més que feliç, aixi que no,
no en tic cap queixa Senyora Mort
al contrari. M´hi quedo un temps més.
Grifoll
miércoles 24 de septiembre de 2008
GRIFOLL (POEMA)
Mentre l´alè no s´encalmi,
fins que la boca,
boca
que aboca
i jo el que s´hi topa,
vida batuda, treva distreta, murmuri d´espasmes,
fonda riquesa corvant-se, tensant-se,
flexible, donant-se, prenent...
això voldra dir que ens fem un petó.
Però si a més a més que l´alè no s´encalmi,
les boques es topin,
murmuri l´espasme, etcètera, etcètera,
fem del silenci el reflex l´un de l´altre,
del sofriment, l´aprenentatge,
del contrapes, el llenguatge
i mesclem el més íntim
amb la bèstia de totes les superficialitats,
llavors, tu i jo, serem els amants.
J. GRIFOLL
fins que la boca,
boca
que aboca
i jo el que s´hi topa,
vida batuda, treva distreta, murmuri d´espasmes,
fonda riquesa corvant-se, tensant-se,
flexible, donant-se, prenent...
això voldra dir que ens fem un petó.
Però si a més a més que l´alè no s´encalmi,
les boques es topin,
murmuri l´espasme, etcètera, etcètera,
fem del silenci el reflex l´un de l´altre,
del sofriment, l´aprenentatge,
del contrapes, el llenguatge
i mesclem el més íntim
amb la bèstia de totes les superficialitats,
llavors, tu i jo, serem els amants.
J. GRIFOLL
EL PARTIT (BLANCALLUM)
Quan setze cares van envant
i la teua és una d’elles, i totes parlen
i ho fan soles, i a l’uníson
veig el gest de la consciència
com s’hi arrapa, al més enllà,
d’aquest teu eix i del tot vostre
per on l’esguard s’eixampla i veu
àdhuc la fúria, que mai manca.
En el bar, ran de fum, rere el vidre,
la pantalla amb un camp verd
i un joc rodó.
Llavors, pens en la ressaca,
en el patir i en la plorera
que aquest, tot just, matí
et feia invocar el verd
d’un camp per jeuri’ i rodolar...
BlancaLlum
25
9
8
i la teua és una d’elles, i totes parlen
i ho fan soles, i a l’uníson
veig el gest de la consciència
com s’hi arrapa, al més enllà,
d’aquest teu eix i del tot vostre
per on l’esguard s’eixampla i veu
àdhuc la fúria, que mai manca.
En el bar, ran de fum, rere el vidre,
la pantalla amb un camp verd
i un joc rodó.
Llavors, pens en la ressaca,
en el patir i en la plorera
que aquest, tot just, matí
et feia invocar el verd
d’un camp per jeuri’ i rodolar...
BlancaLlum
25
9
8
JORDI ROIG, EL POETA DEL MES
http://www.ciutatoci.com/literatura/docs/d08/lit_poeta_jordi_roig_0809.php?Id=2011
Mala sort
Els meus camins creuen els dits davant
la primera cruïlla i m’abandonen...
Sempre sol, sempre lluny, sempre de nit.
He decidit llançar uns quants mots enlaire
i encreuar els dits, també. Demà passat
farà anys que va néixer el meu silenci.
Aquell desconegut coneix el truc,
en canvi jo només puc posar els ulls
en blanc, com fa la casualitat.
El vent va a favor meu. No té cap mèrit
endevinar la porta d’emergència.
Del llibre “El melic de les teranyines”
Mala sort
Els meus camins creuen els dits davant
la primera cruïlla i m’abandonen...
Sempre sol, sempre lluny, sempre de nit.
He decidit llançar uns quants mots enlaire
i encreuar els dits, també. Demà passat
farà anys que va néixer el meu silenci.
Aquell desconegut coneix el truc,
en canvi jo només puc posar els ulls
en blanc, com fa la casualitat.
El vent va a favor meu. No té cap mèrit
endevinar la porta d’emergència.
Del llibre “El melic de les teranyines”
martes 23 de septiembre de 2008
POEMET (GRIFOLL)
Gràcies per les gràcies,
sort amb la sort,
jugui a veure si guanya
i el deixen jugar.
No es torturi, bon home,
que per això ja tenim als torturadors.
Grifoll
tardor del 2008
sort amb la sort,
jugui a veure si guanya
i el deixen jugar.
No es torturi, bon home,
que per això ja tenim als torturadors.
Grifoll
tardor del 2008
lunes 22 de septiembre de 2008
NO SE...(GRIFOLL)
NO SE…“un jugete una ilusión”
(serigrafiat a la tapa del boli)
A vegades caiem, i segons on caiem,
voldriem quedar-nos allí per tota la vida.
O, ara que és tard i tot és difícil,
convertir-nos en una bèstia petita com ara un mosquit.
A vegades és ara i ho sents,
o, a poc a poc, anem entrant cadascú a la seva fàbrica més coneguda
i d´una metàfora fariem espetegar tots els miralls del món.
A vegades un cendrer ens fa nosa a la tauleta
i deixaríem de fumar si això fos tan fácil
o, mirant per la finestra et veus a fora
i penses en si ell també et pot veure a tu.
A vegades és tan diaria la contradicció
que els dies son de quarantavuit hores
o, de les deu a Déu a la velocitat de la llum
ha passat un segon
i tots els rellotges t´enganyen apuntant-te amb les agulles
com qui no sent tocar les campanes.
A vegades, la relativitat és relativitza tan educadament
que la confondries amb un cub
o, elevat al quadrat, et sents clavat a terra
i ets una agulla de fer mitja o de cosir.
A vegades parlar amb tu és parlar amb mi
-i el que menys vull és avorrir-te, perdona-
o, entres al carrer i tot és una escenografia
on tots som peluixos i globus i serpentines
i herba i miaus i xupaxups i camins…i no trobes el teu.
Grifoll
Casserres, tardor del 2008
HAN VOLAT VENTILADORS (BLANCALLUM)
HAN VOLAT VENTILADORSEl plat es trenca
el got es vessa
i el neguit
és com de plor
de pena teva
i de por santa.
Veus l’esquerda
que té el món
i cridant
adorant-la
esgarrapant-la
t’hi comuniques
i et fas entendre.
blanCalluM
Zona Franca
23
9
8
sábado 20 de septiembre de 2008
La CANTÀRIDA...visca la CANTÀRIDA...LAIA MARINEZ!!!! BLANCALLUM!!!i més........
http://lacantarida.blogspot.com/2008_07_01_archive.htmlEstà prevista la publicació dels dos primers volum per el proper mes de setembre. El primer volum de la col·lecció serà Breviari d'antípodes d'Emili Sánchez-Rubio, i el segon Nedar-te la pell de Pau Castanyer. Per a propers números s'està treballant amb Els estris de la llum de Jaume C. Pons Alorda, La cabra que hi havia de Blanca Llum Vidal i The Sparrow in the baker's dust de Ralph Nelson.
PETIT POEMA DE COLOR VERMELL (GRIFOLL)
PETIT POEMA DE COLOR VERMELL
el meu cor sota els voltors del mig de la gran plaça
que en aquest poema sense escriure
quan li vaig deixar
me´l tornes a renèixer.
Tots els batecs
que em resten per a ser bategats
has de saber
que van
per a tu
a tu
a tu
a tu
-porque cubres con tu aliento mi soledad de niño - A. Jodorowsky'
J.Grifollprimavera2008
el meu cor sota els voltors del mig de la gran plaça
que en aquest poema sense escriure
quan li vaig deixar
me´l tornes a renèixer.
Tots els batecs
que em resten per a ser bategats
has de saber
que van
per a tu
a tu
a tu
a tu
-porque cubres con tu aliento mi soledad de niño - A. Jodorowsky'
J.Grifollprimavera2008
CANÇÓ DE GRILLS (GRIFOLL)
La nit és un funicular directe als cràters de la lluna,
una cançó de grills,
un dia en vaga,
un fer l ´amor mentre l´amor et fa,
i una estació que les son totes.
La nit son totes les que han de venir,
la sort de tenir-ne la culpa,
i un secret de manifestació
a la plaça de l´habitació
o a la de del cotxe,
un fondre´s en el mateix somni
a esperar la realitat per celebrar
que prossegueix el somni
despres del primer cafè i que no hi ha últim.
una cançó de grills,
un dia en vaga,
un fer l ´amor mentre l´amor et fa,
i una estació que les son totes.
La nit son totes les que han de venir,
la sort de tenir-ne la culpa,
i un secret de manifestació
a la plaça de l´habitació
o a la de del cotxe,
un fondre´s en el mateix somni
a esperar la realitat per celebrar
que prossegueix el somni
despres del primer cafè i que no hi ha últim.
SUBSÒL (BLANCALLUM)
SUBSÒL
de sol
a vosaltres
a tu
Me’n aniré al subsòl a cercar rels
i quan torni, si és que en vinc,
trobaré l’heura un altre cop
enfilant-se per tes branques.
Aquí dins el món se us agermana.
Teniu semblants uns mil dimonis
espiant l’eternitat i existint en cada cosa:
com al feix de melodies sota l’ungla
-que teniu-
i a les mans de clau de sol
-amb que toqueu-.
blanCalluM
Ciutat de Mall
19-8-2008
de sol
a vosaltres
a tu
Me’n aniré al subsòl a cercar rels
i quan torni, si és que en vinc,
trobaré l’heura un altre cop
enfilant-se per tes branques.
Aquí dins el món se us agermana.
Teniu semblants uns mil dimonis
espiant l’eternitat i existint en cada cosa:
com al feix de melodies sota l’ungla
-que teniu-
i a les mans de clau de sol
-amb que toqueu-.
blanCalluM
Ciutat de Mall
19-8-2008
LA LLUM CAU (GRIFOLL)
La llum cau, però la llum no sóc jo,
tinc por,
però la por no és amb mi.
Algún vespre se n´alegrarà tothom d´aquesta desmesura,
algún vespre sense nom ni causa,
alguna lluna plena mal posada
on pesin els sentits el que pesa i no el que ens passa.
Me n´antorxo d´ésser aquest,
i baixa-la tú aquesta mirada, que la meva m´és robada,
i fred, perdo la gràcia.
La foscor engega,
però ni cas: no gemeguem el trauma,
no apaguem l´inapagable,
tot repica en tot com jo pel passadis de la disbauxa
on caic i catacraca.
Dret sóc de paparina,
ho he provat, però em venc a la primera cantonada
amb xurros i tan poca traça.
Perdo el nord? Apadrina´m l´ànima!
jo també xisclo el que m´aguanta
i calço anades i tornades tan tronades com quedar-se.
Visc: son coses que ja passen .
Tú què fas? Nostàlgies? Apadrines? Passes gana?
A mi, que sé d´un llac, de petons vius i bogeríes que mai fan vacançes,
deixa´m ser-te, que t´estimo i amb pancartes,
a tu, que rimes amb la g de tramuntana,
i que aquest poema sense causa
et fa de caçapapallones, T´ESTIMO
i venen sargantanes, paga doble i jo,
lletra de sopes i fumada, dir-te molt i molt i molt,
per a mi ets sagrada confitura o xocolata. Sempre, de quedar-se.
Continuo amb la pilota anada:
avui, canvi de mes, em continuen venint aquí al darrera
pasmes, iscariots, sargents del torna si et quedaves,
trastos que guardaves…
Però ara, esborre´n la meitat ( aquí hi va el teu nom):
T´ESTIMO i als veïns del davant
se´ls hi ha escapa´t la gata blanca.
No se ben bé el que em dic,
però sé ben bé el que et dic:
T´ESTIMO,
aquests del poble del costat
es veu que em venen a partir la cara
per deixar cors bategant al niu de
totes les balançes,
però saps què? mentre em destrossen,
jo t´espero sençer al llit
amb set o més cubells de xocolata
i set condons pirata.
Vinga, bonanit que ja acaben de ser les quatre.
tinc por,
però la por no és amb mi.
Algún vespre se n´alegrarà tothom d´aquesta desmesura,
algún vespre sense nom ni causa,
alguna lluna plena mal posada
on pesin els sentits el que pesa i no el que ens passa.
Me n´antorxo d´ésser aquest,
i baixa-la tú aquesta mirada, que la meva m´és robada,
i fred, perdo la gràcia.
La foscor engega,
però ni cas: no gemeguem el trauma,
no apaguem l´inapagable,
tot repica en tot com jo pel passadis de la disbauxa
on caic i catacraca.
Dret sóc de paparina,
ho he provat, però em venc a la primera cantonada
amb xurros i tan poca traça.
Perdo el nord? Apadrina´m l´ànima!
jo també xisclo el que m´aguanta
i calço anades i tornades tan tronades com quedar-se.
Visc: son coses que ja passen .
Tú què fas? Nostàlgies? Apadrines? Passes gana?
A mi, que sé d´un llac, de petons vius i bogeríes que mai fan vacançes,
deixa´m ser-te, que t´estimo i amb pancartes,
a tu, que rimes amb la g de tramuntana,
i que aquest poema sense causa
et fa de caçapapallones, T´ESTIMO
i venen sargantanes, paga doble i jo,
lletra de sopes i fumada, dir-te molt i molt i molt,
per a mi ets sagrada confitura o xocolata. Sempre, de quedar-se.
Continuo amb la pilota anada:
avui, canvi de mes, em continuen venint aquí al darrera
pasmes, iscariots, sargents del torna si et quedaves,
trastos que guardaves…
Però ara, esborre´n la meitat ( aquí hi va el teu nom):
T´ESTIMO i als veïns del davant
se´ls hi ha escapa´t la gata blanca.
No se ben bé el que em dic,
però sé ben bé el que et dic:
T´ESTIMO,
aquests del poble del costat
es veu que em venen a partir la cara
per deixar cors bategant al niu de
totes les balançes,
però saps què? mentre em destrossen,
jo t´espero sençer al llit
amb set o més cubells de xocolata
i set condons pirata.
Vinga, bonanit que ja acaben de ser les quatre.
L´ULL ENMIG I CAP I CUA EL PENSAMENT (BLANCALLUM)
L’ULL ENMIG I CAP I CUA EL PENSAMENTCórrer el colom i el nen darrera. La mare crida, espai. A prop, la carretera. Vola el colom fregant amb l’ala una altra ploma, la d’en Llull. Ells dos, agafats de la mà,
continuen caminant pel passeig marítim. La catedral, ho ha vist tot.
blanCalluM
20
9
8
martes 29 de julio de 2008
jueves 10 de julio de 2008
Blancallum (NARCÍS)
Entre S’Olivar i S’Escorxador
NARCÍS
Odiaré es meus peus
si qualque dia
mat un ca
quan els e veia.
Vull dir, quan
els me mirava.
Els odiaré, sí,
els odiaré
i l’odi sirà
el coltell mortal
pel narcisisme
com ho fou
també pes ca
i com sirà
i com sirà
també per mi
perquè jo, també,
amb ells, moriré.
blanCalluM
Ciutat de Mall
9-7-2008
NARCÍS
Odiaré es meus peus
si qualque dia
mat un ca
quan els e veia.
Vull dir, quan
els me mirava.
Els odiaré, sí,
els odiaré
i l’odi sirà
el coltell mortal
pel narcisisme
com ho fou
també pes ca
i com sirà
i com sirà
també per mi
perquè jo, també,
amb ells, moriré.
blanCalluM
Ciutat de Mall
9-7-2008
lunes 2 de junio de 2008
FURT (Blancallum)
D’un cop de martell parteixo una roca
i de l’esquerda en surt
un vol de papallones.
Joan Brossa
FURT
M’he inventat la pluja aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda.
La percepció és una fumera
que no entela dins l’esperit,
car t’enlaira amb peus en terra
i cor enllà.
Estenc l’armilla molla
i el vent escup la pluja dins la llar.
La percepció és un espinguet de cosa viva
i un poc... de què diria?
com ser lladre de la pena.
M’he robat el Mal-que-atrapa aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda.
Estenc l’armilla molla
i el vent escup la pluja dins la llar.
I jo aquí
sentint la tramuntana
sentint que el riu va ple
sentint eixa gropada
sentint que la font raja
m’he robat, m’he furtat, quasi m’he pres
i m’he donat, m’he regalat.
La percepció és un llamp de vida
no dins l’ull, sinó en l’esguard.
La percepció és ballar amb la mort
i dar-li voltes, mitja volta
i tal volta mitja volta
és fer possible l’altra mitja.
És de nit i no fa vent.
M’he inventat la pluja aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda
i fot un vent que mou la terra
i li da voltes, mitja volta
i tal volta mitja volta
és fer possible l’altra mitja.
L’única cosa que veig és la que no sento.
M’he inventat sentint la pluja aquesta tarda.
blanCalluM
1
6
8
i de l’esquerda en surt
un vol de papallones.
Joan Brossa
FURT
M’he inventat la pluja aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda.
La percepció és una fumera
que no entela dins l’esperit,
car t’enlaira amb peus en terra
i cor enllà.
Estenc l’armilla molla
i el vent escup la pluja dins la llar.
La percepció és un espinguet de cosa viva
i un poc... de què diria?
com ser lladre de la pena.
M’he robat el Mal-que-atrapa aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda.
Estenc l’armilla molla
i el vent escup la pluja dins la llar.
I jo aquí
sentint la tramuntana
sentint que el riu va ple
sentint eixa gropada
sentint que la font raja
m’he robat, m’he furtat, quasi m’he pres
i m’he donat, m’he regalat.
La percepció és un llamp de vida
no dins l’ull, sinó en l’esguard.
La percepció és ballar amb la mort
i dar-li voltes, mitja volta
i tal volta mitja volta
és fer possible l’altra mitja.
És de nit i no fa vent.
M’he inventat la pluja aquesta tarda.
M’he inventat potser la tarda
i fot un vent que mou la terra
i li da voltes, mitja volta
i tal volta mitja volta
és fer possible l’altra mitja.
L’única cosa que veig és la que no sento.
M’he inventat sentint la pluja aquesta tarda.
blanCalluM
1
6
8
jueves 29 de mayo de 2008
miércoles 21 de mayo de 2008
KONVENT!!!!!! (pecat no anar-hi)
moviment punt zero estrena web:
http://www.puntzero.org/
obra: irene escudé
i konvent punt zero estrena cartell i dates
obra: jordi plana pey
http://www.puntzero.org/
obra: irene escudé
i konvent punt zero estrena cartell i dates
obra: jordi plana pey
martes 13 de mayo de 2008
lunes 28 de abril de 2008
Va per l´Aura (Poema de la Blancallum)
CANÇÓ D’AMOR
o
POEMA TROBAT EN LA LÍNIA QUE AJUNTA ELS DIBUIXOS DE DOS NENS
en la intensíssima por de la vritat
vaig veure un nen mirant el món.
el llampec que t’atravessa
en el moment d’anar a l’aigüera
i veure el nen amb la flor al peu
aquest llampec, és molt real.
i més encara el seu barret,
la magdalena.
i el seu gest de quan et mira
i tu tens por de la vritat
prô no te’n vas
car hi ha una força que t’atrapa
a lo possible, que és l’amor
és el que fa del món un món.
en el llarguíssim sol d’aquell migdia
vaig trobar un barret de magdalena.
blanCalluM
27
4
8
o
POEMA TROBAT EN LA LÍNIA QUE AJUNTA ELS DIBUIXOS DE DOS NENS
en la intensíssima por de la vritat
vaig veure un nen mirant el món.
el llampec que t’atravessa
en el moment d’anar a l’aigüera
i veure el nen amb la flor al peu
aquest llampec, és molt real.
i més encara el seu barret,
la magdalena.
i el seu gest de quan et mira
i tu tens por de la vritat
prô no te’n vas
car hi ha una força que t’atrapa
a lo possible, que és l’amor
és el que fa del món un món.
en el llarguíssim sol d’aquell migdia
vaig trobar un barret de magdalena.
blanCalluM
27
4
8
lunes 21 de abril de 2008
Al cap i a la fi, enamorar-se... (D´OLORS)
Avall,
al carrer de la florista que pica l’ullet a aquell vell
[diuen que és un pintor que festeja una jove
que ven rams de flors] allí la parella s’hi enamorà
fent ploure pètals de flor que ell comprava a la floristeria
de la noia que ara li pica l’ullet al vell [de la florista diuen que
s’ha embolicat amb un senyor casat]
sembla que li va regalar un ram de margarites taronges [la flor que li agrada
a la noia que té la floristeria a aquest carrer] que va comprar
perquè a la dependenta li agradaven més [a la dependenta diuen que aquell
home vell que era pintor li va regalar un ram de flors]
i se sap que la cosa els va anar prou bé
que ella treballa en la venda de flors [just sent la noia que ara pica l’ullet]
i que ell pinta quadres però que no se sap si els ven [exactament
sent el vell que mira a la florista com li pica l’ullet].
[Al cap i a la fi...]
...que ella vengués flors i ell fos vell
o que ell fos pintor i comprés flors
o que ella vengués flors i s’emboliques amb un senyor casat
o que ell regalés un ram de flors i ella el vengués
o que ella fos florista i ell pintor
o que ella piqués l’ullet a un vell que s’embolicava amb la florista
ve a ser exactament el mateix.
D’olors20abril2008**************
al carrer de la florista que pica l’ullet a aquell vell
[diuen que és un pintor que festeja una jove
que ven rams de flors] allí la parella s’hi enamorà
fent ploure pètals de flor que ell comprava a la floristeria
de la noia que ara li pica l’ullet al vell [de la florista diuen que
s’ha embolicat amb un senyor casat]
sembla que li va regalar un ram de margarites taronges [la flor que li agrada
a la noia que té la floristeria a aquest carrer] que va comprar
perquè a la dependenta li agradaven més [a la dependenta diuen que aquell
home vell que era pintor li va regalar un ram de flors]
i se sap que la cosa els va anar prou bé
que ella treballa en la venda de flors [just sent la noia que ara pica l’ullet]
i que ell pinta quadres però que no se sap si els ven [exactament
sent el vell que mira a la florista com li pica l’ullet].
[Al cap i a la fi...]
...que ella vengués flors i ell fos vell
o que ell fos pintor i comprés flors
o que ella vengués flors i s’emboliques amb un senyor casat
o que ell regalés un ram de flors i ella el vengués
o que ella fos florista i ell pintor
o que ella piqués l’ullet a un vell que s’embolicava amb la florista
ve a ser exactament el mateix.
D’olors20abril2008**************
sábado 19 de abril de 2008
A la JUJIT (J.Grifoll)
Hola, sóc la vida,
volia donar-te les gràcies,
perque sense tú,
jo tampoc existiria.
miércoles 9 de abril de 2008
...la de darrera el llit és ma germanilla.... (amplieu clicant sobre la foto i dissabte i diumenge si no veniu no sabreu el que us haureu perdut)
domingo 6 de abril de 2008
TRÀFEC TEATRE presenta FEDERIC...A. Si voleu FLIPAR, dissabte 12 a les 22.30h i/o diumenge 13 abril a les 18.00 al TEATRE MUNICIPAL de BERGA.
cliqueu sobre la foto per ampliar-la.I de veritat, aneu-hi, no us n´arrepentireu.
jueves 3 de abril de 2008
POEMET de JOSEP GRIFOLL
Demostra-li a la gent qui ets
per demostrar-te a tú mateix qui ets,
que pot demà morir-se tanta gent
que estimes i t´estimen
que no tenen dret a perdre-s´ho
ni tu a deixar-te perdre.
La vida és curta, trïa:
per alguns, una eruga,
per d´altres, un llamp.
J. Grifoll.
Abril 2008.
Casserres.
miércoles 2 de abril de 2008
viernes 28 de marzo de 2008
Caminant fins que nyac (CASASSES i COMPANYIA)
caminant fins que nyac
EXPO ST. HAGEMANN,
E.CASASSES i COMPANYIA
a RIPOLLET
S'inaugura el dilluns 31 del 3 del 8.
Acte en directe de poesia-música-pintura
el 17 d'abril a dos de vuit,
al centre cultural de la rambla de ripollet!!!!!!!!!!!
jueves 27 de marzo de 2008
I UN GOS LLADRANT (Blancallum)
Se deixaria escalivar per una rondaia.
Víctor Català
I UN GOS LLADRANT
Ara véns i em mossegues tot el ventre.
No en tens prou i t’agafes del meu coll.
Ara hi tornes i em llepes tot el temple.
M’assenyales i m’ensenyes el cos moll.
Te m’acostes i em preguntes tu d’on surts?
i et dic que sóc de la cirera i sense murs
i em respons i perquè jo si sóc mentida?
perquè l’has i l’he sentida...
I a més em dius que hi ha molins,
pagesos vells amb espardenyes,
dones lluna fent cigrons
i un gos lladrant si li fas senyes...
En vull més i llavors ve la rondalla...
diu que diu que hi ha un amor que ja no calla...
blanCalluM
25
3
8
Víctor Català
I UN GOS LLADRANT
Ara véns i em mossegues tot el ventre.
No en tens prou i t’agafes del meu coll.
Ara hi tornes i em llepes tot el temple.
M’assenyales i m’ensenyes el cos moll.
Te m’acostes i em preguntes tu d’on surts?
i et dic que sóc de la cirera i sense murs
i em respons i perquè jo si sóc mentida?
perquè l’has i l’he sentida...
I a més em dius que hi ha molins,
pagesos vells amb espardenyes,
dones lluna fent cigrons
i un gos lladrant si li fas senyes...
En vull més i llavors ve la rondalla...
diu que diu que hi ha un amor que ja no calla...
blanCalluM
25
3
8
miércoles 26 de marzo de 2008
viernes 21 de marzo de 2008
Va per tots, va per totes. US ESTIMO INFINIT.
La gent que diu que es conèix, es conèix?
calen anys o minuts per conèixer a algú?
hi pinta res el temps en tot això?
No. Hi ha més.
Darrera els rellotges hi ha mons,
tots els altres que no son aquest.
Vols venir amb mi a recorre-ho tot
per sempre més?
Nomes és infinit.
Griffi. març del dos-mil-ple.
lunes 17 de marzo de 2008
CONVIT (BlancaLlum)
perquè no ho fas
m’estripes el mal
m’arranques ferides
t’empasses el crim
em poses al llit
i m’acostes la lluna?
perquè no vens
em vomites un tro
em dibuixes un crit
em mates la por
m’ encens l’infinit
i existeixes, de cop
una estona?
m’estripes el mal
m’arranques ferides
t’empasses el crim
em poses al llit
i m’acostes la lluna?
perquè no vens
em vomites un tro
em dibuixes un crit
em mates la por
m’ encens l’infinit
i existeixes, de cop
una estona?
DOLCÍSSIM CAMÍ de la mega BlancaLlum!!!!
DOLCÍSSIM CAMÍ
en el dolcíssim camí d’anar per l’herba
vetllant per no xafar cap flor
ens oblidem terriblement
de cada tronc, de cada fulla,
i fins i tot de la llavor.
en el dolcíssim camí d’anar vivint
[i jo també m’he l’estim molt aquesta vida]
ens oblidem, a pics,
de la potència, de la possibilitat de l’existència.
duim la condició de ser possibles
entaforada a dins el ventre
com una llança tirant la llum dins la tenebra,
com una llança plena de polls, plena de molsa.
lo verdet elemental
i la força brutal de son instint
l’únic auguri, l’única base, el fonament.
en el dolcíssim camí d’anar per l’herba
tocant-me el ventre
m’aparte una puça perquè hi capi un moment
i Babel s’estronca al fer l’amor.
blanCalluM
16
1
8
en el dolcíssim camí d’anar per l’herba
vetllant per no xafar cap flor
ens oblidem terriblement
de cada tronc, de cada fulla,
i fins i tot de la llavor.
en el dolcíssim camí d’anar vivint
[i jo també m’he l’estim molt aquesta vida]
ens oblidem, a pics,
de la potència, de la possibilitat de l’existència.
duim la condició de ser possibles
entaforada a dins el ventre
com una llança tirant la llum dins la tenebra,
com una llança plena de polls, plena de molsa.
lo verdet elemental
i la força brutal de son instint
l’únic auguri, l’única base, el fonament.
en el dolcíssim camí d’anar per l’herba
tocant-me el ventre
m’aparte una puça perquè hi capi un moment
i Babel s’estronca al fer l’amor.
blanCalluM
16
1
8
ICS, de Josep Grifoll
ICS
Contra el diner ,amb amor,
i per més inri, el nostre.
Recorro el que em dius fins l´alé que em descalçes,
aprenc a ballar sense aprende´n sabent-te el melic, cau de vida
on hi vinc a somniar-te que em somnies jugant-t´hi els mugrons
abans d´una llengua. I m´hi poso: t´escric com si aquestes lletres fossin pintura
que ens xopés les pells on relliscar-hi els colors, les suors,
els fluids orgàsmics d´on venim
o
entre les herbes fent de cabells teus, despentinant-te
despentinant-me, cuits de tant ser-nos, besties al so